DELS MEUS LLAGRIMONS EN FARÉ GLAVIS.

 

DELS MEUS LLAGRIMONS
EN FARÉ GLAVIS.

Ploro desconsoladament.
Segueixen les morts i ara
els xiquets són transportats
en carruatges alats fins als
firmaments.

Tothom ha segut enganyat,
alguns pateixen malalties
a conseqüència d'haver rebut
inoculacions pels punxons
mortífers.

Ploro sense gairebé poder
fer cap cosa per ningú.
M'avergonyeixo dels meus
companys: metges i sanitaris
per no fer-ne declaracions 
del que està succeint.

En fan nosa els professors que
gaudeixen de fer discriminacions
entre la canalla inoculada i, la que
no ho està...Com també d'aquells
que s'han posat de part dels
governs totalitaris, impedint- nos
l'accés a un munt d'establiments.

Cadascun dels metges
hi van fer el jurament hipocràtic
que a hores d'ara, han incomplit.
Col.laboradors de les matances
d'humans, s'han aliat a l'esbart
dels llangardaixos.

On cercar un poc d'harmonia
en aquest lloc depravat,..?

Les bestioles se'n surten
sense cap desvergonyiment
de dintre de les seves
enfosquides llodrigueres.

Quina cantitat de covards
n'hi ha al món...!

Incapaços d'aixoplugar a
les criatures més innocents:
els nens i nenes, que tothom
hauria de defendre'ls,
els utilitzen de panòplies de
les seves pròpies ignoràncies.

Hi visc, ....On visc..?

Aquest paratge s'assembla molt
als Parnassos.
Sotmesos a l'efecte de les
armes sòniques.
Irradiats per tot arreu,
magnetitzats, a l'antull
d'unes mans diablesques,
maniobrant microones a tort
i a dret,
manipulant aliments
amb pesticides i llavoretes
transgèniques.

Destrossada, d'albirar tantes
bogeries, tantes insensateses.
Tant de bo, pogués canviar
aquesta línia de temps per una
altra, on tot fos en benefici dels
humans a la Terra....Tant de bo..!

De moment hi som als orcs..!

Potser ens resten anys per
poder treure el cap pels
finestrals paradísiacs. De tant
en tant, com entre boires, hi
puc ataüllar rostres de criatures
infantils, amb els somriures
més tendrívols jamai encerolats.





Adela Payá i Prats

             💜

Pintura:

Ronald Campanoca