DULCE MARÍA LOYNAZ

 

DULCE MARÍA LOYNAZ
(1902-1997) Cuba






<SEMPRE AMOR>

Per damunt del petó
que fos menjar de cucs
i de la rosa que és marceix,
cada matí blau, a la capsa del mort.
Per damunt mil llunes d'aquest
fil de bava què a sobre del sòl
deixà el mol.lusc pàl.lid;
per a dalt del pa barrejat amb cendra,
de la mà espasmòdica a frec del ferro.
Sempre, Amor...Més enllà de tota evasió, de tota fel, de tot pensament;
més enllà dels homes
i de la distància i del temps.
Sempre, Amor:
A l'hora què el cos
s'allibera de la seva obaga..I a l'hora
dins de la qual la tenebra va xuclant el cos.
Sempre, Amor...( I aquestes dues paraules nàufragues,
enmig de l'ànima i la pell encofurnades contra les ventúries.)


Dulce María Loynaz
             💜

<SIEMPRE AMOR>


Por arriba del beso
que fué comida de gusanos
y de la rosa que se pudre,
cada mañana azul,en la caja del muerto.
Por arriba mil lunas de este hilo
de baba que en el suelo
dejó el molusco pálido;
por arriba del pan mezclado con ceniza,
de la mano crispada junto al hierro.
Siempre, amor… Más allá de toda fuga, de toda hiel, de todo pensamiento;
más allá de los hombres
y de la distancia y del tiempo.
Siempre, amor:
En la hora en que el cuerpo
se libra de su sombra… Y en la hora
en que la sombra va chupando el cuerpo…
Siempre, amor… (¡Y estas dos palabras náufragas,
entre alma y piel clavadas contra el viento!)



Dulce María Loynaz
              💚

Pintures: 1.- Nicoletta Tomas
                   2.- Vincent Van Gogh
                   3.- Pierre-Auguste Renoir