LLUNÀTICS..!

 

LLUNÀTICS..!




Només delerava
per ser immensament
feliç;
tan sols volia
què el nostre amor
hagués pres
l'aparença
d'un arbre Baobab:
amb una gran alçada
i formosura, orlat de
flors blanquívoles.   

Havia imaginat la vida
sempre al teu costat,   
aqueix curtcircuit
hi va ser força inesperat.

Electrocució...!

Enrampades per tot
el cos,
esguard estràbic,
pensaments decandits,
sentiments delirants,
estat d'alarma.
 
D'entremig del camí:
destrosses, 
allaus, esvorancs,
llàgrimes cristalitzant
més i més glacials.

Ens tallaren per la
meitat, sense pietat,
no vam poder ataüllar
com a poc a poc
creixia el nostre
amor, 
perquè ja abans de
la teva malaltia
el nostre arbuixell
s'hi va quedar parat,
romania com glaçat.

 
Cap àngel ni arcàngel
no hi varen intercedir
per nosaltres,
únicament Azrael ens
en feia companyia, 
fins què et vas dissoldre.
 

Només delerava
per ser immensament
feliç; 
però la felicitat potser
hi sigui un pensament
què s'hi resisteix
a sortir- se'n de dintre
de la ment.
Un acte en potència
com diria: Aristòtil.
Enredat entre els seus
enfilalls creatius.


Encara em pregunto
d'on va venir tant
d'acarnissament injust.
Obligada a contracor
a viure el que de cap
de les maneres no em
complaïa.
   
A qui, aleshores,
acontentava tanta
malastrugança,...A qui?

No paladejo cullerades
de gaubança,
com tampoc assaboreixo
els gotims de la
malenconia.

Ara em declaro més enllà
del concepte de < ser feliç>
perquè ja cap cosa no vull.

N'estic al llindar del portó,
a punt d'emprendre el vol,
no em delecto amb aquest
joc de llunàtics.


Amenaces a tothora,
des del bressol fins la
tomba;
maltractaments als
humans de la Terra;
penúries in crescendo.

Vull un món millor
per a tothom...!

On cada criatura
dispongui de la
capacitat per decidir
el què veritablement
anheli,
sense haver d'acomplir
les bogeries d'uns
semidéus trastornats.


 
 

 
 
  


 
Adela Payá i Prats
             🌟