OMISSIÓ..!

 

OMISSIÓ..!






He vist ploure
pedres de cristall,
mentre l'home
deslluït en feia
giravolts, mostrant
el seu tors.

He contemplat
paraigües què 
adoptaven
formes d'atuells,
s'enfeinaven per
arreplegar tanta
aigua com podien.

T'he vist a tu, 
vorejat d'enreixats,
oprimit el cor
amb cordills ben
tibats.

A la mar li he
regalimat algunes
llàgrimes meves,
per a que en el seu
vaivé d'onades
nívies,
les transformessi
en gavines voladores.
 
M'has amagat els
teus sentiments
endintre de les
esclovelles;
a l'interior de la capsa
de música;
t'avergonyies de
manifestar l'amor
empolistrat de goig.
 
Has renunciat a les
querences,
amb disfresses de
malaltia, 
de la mateixa mena
de covardia, de la
qual en fas mofa
de l'existència.
    
M'he abillat de bruixa,
a les mans enduc perols
que fumegen
amb llengües de betum,
odoren a herbes
remeieres.
 
He beneït tot allò
què m'estimo, amb
encanteris miraculosos.
amb reflexos
d'arc iris.   

Em dirigeixo al cor
de la Terra,
tenim converses pendents;  
ara mateix, el lament
n'és un doll d'aigua nítida:
explosions de guspires
adamantines.

Jamai em veuràs, perquè
de les teves argúcies
n'has fet encimbellar-se
murades què arribin
fins els firmaments.

D'ara endavant hi serem
diàfans l'un per l'altre.
Encara què a prop, mai
no ens esguardarem.

No n'hem sucumbit als
sortilegis de les
amorositats.
En comptes de renéixer,
ens hem soterrat
al fons dels esbaldrecs. 
  
A l'amor el vàrem
amagar en calaixos
obstruïts,
de llavors ençà, que
ell mateix s'ha emmusteït, 
ja cap llavoreta no en fa
rallucs de res.

Hem mort...!

" Requiescat in pace "









Adela Payá i Prats
             ❣