MÀGIA..!

 

MÀGIA..!



La Màgia em va fer
penjadissa de les
corbes del teu cervell.

Com arracada,
del teu penar,
a dintre teu
m'arronsava,
solcant aigües
tèrboles,
fins que un dia
de gebre,
empolainada de
roselles, hi
vaig esclafir de
poncelles
al fons del teu cor.

Ara, t' has convertit
en el mag
d'encanteris
i, cerques a la teva
fada enaltida,
a sobre del brancam.

Has descobert
a poc a poc
els teus sortilegis
adormits,
i, de puntelletes
tot tremolós,
escarbotes grutes
soterrades,
on una bruixa
del sud et mostra
viaranys de saviesa.

Escletxes de llunes
mentideres,
als homes de faules
confonen
i, un estel de pedrís
amb musells de llops,
als incrèduls se'ls
ha engolit.





Adela Payá i Prats
              💜