FRA ANGELICO
(1395-1455)
Fra Angelico nat Guido di Pietro,
va ser un pintor del primer Renaixement italià, referit a les Vides d'Artistes de Vasari com posseïdor d'un «rar i perfecte talent.
1.- " L'ÀNGEL DE L'ANUNCIACIÓ"
2.- " LA VERGE DE LA MAGRANA"
" Puc pintar quadres però no puc governar als hòmens."
Fra Angelico
💜💛
.
DE CITAS LITERÀRIAS
<La muñeca de Frank Kafka>
A los 40 años Franz Kafka
(1883-1924) que nunca se casó ni tenía hijos, paseaba por el parque Berlín cuando conoció a una niña que lloraba porque había perdido su muñeca favorita.
Ella y Kafka buscan la muñeca sin éxito. Kafka le dijo que se reuniera con él al día siguiente y volverían a buscarla.
Al día siguiente, cuando todavía no habían encontrado la muñeca, Kafka le dio a la niña una carta "escrita" por la muñeca que decía: "Por favor no llores. Tuve un viaje para ver el mundo, te escribiré sobre mis aventuras."
Así comenzó una historia que continúa hasta el final de la vida de Kafka.
En sus encuentros, Kafka le leía las cartas de su muñeca cuidadosamente escritas con aventuras y conversaciones que la niña consideraba adorables. Finalmente, Kafka le trajo la muñeca (compró una) que había vuelto a Berlín.
"No se parece en absoluto a mi muñeca", dijo la niña.
Kafka le entregó otra carta en la que la muñeca escribía: "Mis viajes me cambiaron" La niña besó a la nueva muñeca y la trajo feliz a casa.
Un año después, Kafka murió.
Varios años después, la niña adulta encontró una carta en la muñeca. En la pequeña carta firmada por Kafka decía:
"Todo lo que amas probablemente se perderá, pero al final el amor volverá de otra manera".
💜🌻
Antonio Canova.
(1757-1822)
<EL ÁNGEL TRISTE> (1819)
Basílica de San Pedro, Vaticano.
Exponent del Neoclassicisme
italià, i per això ha rebut el sobrenom de el nou Fídies.
⭐💎⭐
Torno a reescriure aquest poema, en record d'una vida i una mort, ací al planeta.
AL LLINDAR
DE LA PORTA..!
No he pogut entrar
a la que hagués segut
la nostra casa del futur;
una closca buida
de tu, i de mi,
absentada dels dos,
on tot, jeu somort,
sense que cap
criatura en tingui
cura d’ella.
N’hi ha tant d’abandon !
Aquell hort que
haguéssim volgut
emplenar
d’hortalisses
i, ornamentar
amb flors de narcisos,
de gladiols i, de lliris
s’hi va esvair en un
segon, en el mateix instant,
que a la teva capissola
li van rebrollar
unes butllofes
a punt d’esclafir-ne.
I, aleshores,
tu et mories, i jo em
moria en veure’t
com et desllorigaves
d’aquest món,
desfullant-t’hi
com una margalida
sense retorn.
Els nostres somnis
que cosíem d’afanys
i, d’il•lusions
van quedar empedrats
a les canteres
dels nostres cors.
Engebrats per les
rosades dels esdeveniments,
vam diluviar de llàgrimes
dolces i, també de llàgrimes
ensalobrades,
que barrejàvem al
dessota de les onades,
amb devessalls de pluges,
on enllà, s’hi arraulíem
ben junts i, força abraçats,
dient-nos adéu
tots els jorns, per si de cas,
les Moires
ens sorpreníem, abans
del que esperàvem.
Ara el nostre jardí somniat
n'és erm, ple d’escombraries,
de corretjola, de panissola,
i, de verdolaga.
Els magraners han fet la cuclaina,
els dos, s’hi van acomiadar
després de la teva mort.
Ja res no ens queda
dels nostres anhels
espatllats,
com tampoc, no ens resten
les empremtes
dels nostres cossos arrupits,
arronsant-s’hi
al bell mig, de les fonts,
on sempre hi anàvem
a ballar, al so
dels degoteigs de les aigües
i, on s’hi recitàvem
un munt de poemes aigualits,
enllustrant-nos les nostres
llambregades
amb els llampurneigs
dels estels.
Adela Payá i Prats
🌾
MILAN KUNDERA (1929)
La borró de la fotografía de su vida no porque no la hubiese amado, sino, precisamente, porque la quiso.
La borró junto con el amor que sintió por ella.
La gente grita que quiere crear un futuro mejor, pero eso no es verdad, el futuro es un vacío indiferente que no le interesa a nadie, mientras que el pasado está lleno de vida y su rostro nos excita, nos irrita, nos ofende y por eso queremos destruirlo o retocarlo.
Los hombres quieren ser dueños del futuro solo para poder cambiar el pasado.
Luchan por entrar al laboratorio en el que se retocan las fotografías y se rescriben las biografías y la historia.
"El Libro de la risa y el olvido"
(fragmento)
Milan Kundera
💎💎💎
La va esborrar de la fotografia de la seva vida, no perquè no l'hagués estimat, sinó precisament, perquè la va estimar.
La va esborrar junt l'amor que hi va sentir per ella.
La gent escridassa que hi vol crear un futur millor, pero això no n'és veritat, el futur és un buit indiferent que no l'interessa a ningú, mentre que el passat n'és ple de vida i el seu rostre ens sadolla, ens assetja, ens ofen o per això mateix volem destrossar- lo o redreçar- lo.
Els homes hi volen ésser els amos del futur tan sols per poder canviar el passat.
Lluiten per entrar- hi al laboratori dins del qual s'hi fan retocs a les fotografies i se reescriuen les biografies i la història.
El Llibre de la risa i l'oblit
(Fragment)
Milan Kundera
💚
CESARE PAVESE (1908-1950)
" Seràs estimat el dia en el qual hi puguis mostrar la teva feblesa sense que l'altre se serveixi d'açò per a reafirmar la seva força."
Cesare Pavese
"Serás amado el día en que puedas mostrar tu debilidad sin que el otro se sirva de esto para afirmar su fuerza".
1.-Cesare Pavese
2.-Pintura : Egon Schiele
(1890-1918)
🌻
A LA RECERCA DE LA SAVIESA..!
Les nafres, al llarg de la
meva existència,
he hagut de guarir- me- les
jo mateixa.
Res d'abraçades ni de mots
tendrívols,
tampoc cap conversa ni
diàlegs, més bé somriures
mal intencionats.
Tantes enveges he hagut
de trasmudar per ignoràncies,
o més bé, disfressar- les
per fruita verda,
que he acabat oblidant
qualsevulla ofensa.
N'és cert, n'estic emplenada
de cicatrius, com tothom
al planeta.
He begut del mateix calze
que ho han fet els atabalats,
els garneus, els dolents,
però mai no he actuat com
ells... El meu llinatge n'és
d'aiguamarina.
A la meva edat, em complauen
unes diferents abstraccions:
em commou l'Univers,
unes altres civilitzacions al Cosmos,
el nostre orígen humà,
el per què, de la nostra creació.
Un munt de qüestions que no
en tenen final...Fins i tot,
l'enamorament d'un home,
ha passat a l'últim esglaó.
N'hi ha un afany immens
de saviesa, de coneixement.
Potser em sento més
a prop del món espiritual,
que no pas del material.
Sé què em queda poc de temps
d'estar-me'n ací...He sofrit molt,
fins al punt de rebel.lar-me en
contra del patiment i, de cadascun
dels botxins, que hi poblen aquesta Terra.
N'estic farta de sotjar tants i
tants drames...De vegades,
m'abelleix emprendre el vol i,
parlar amb personatges que admiro,
como és el cas del científic:
en Nicolás Tesla.
M'agradaria que m'expliqués
els seus invents, ell, que tot ho va
fer per alleugerir la vida a la humanitat.
Un home meravellós i, al qual li
van rapinyar tot allò que hi va crear.
En morir, no vull tornar a néixer,
vull ser- hi exploradora d'altres mons,
però en forma invisible, on poder
escriure molts llibres de com
és conviu en uns distints paratges:
Antropóloga del Cosmos.
Espero no trobar- m'hi en una
altra tirania més enllà de Gaia.
He guerrejat molt, mereixo un
descans i, apassionar- me'n
per tot el que m'inspiri eufòria.
La saviesa, m'atreu amb una
força, difícil d'explicar,
la meva curiositat n'és insadollable.
Tot ho volgués investigar,
esmicolar- ho i,... tant de bo,
tingués la solució per a totes
les malalties.
M'estimo la Terra i, a totes les
seves criatures.
D'amorositats, tot ho embolcallaria,
perquè a dintre meu
només n'hi ha que un encantament per la creació. I, tanmateix que vagabundejo força magolada, mai ningú no ha pogut arrabassar- me l'amor que hi sento per tot.
Hi sóc un flascó omplint- se de
més i més querences,
embadalida per la Mare Natura,
encisada pels estels,
enlluernada per la llum blava
dels oceans, i talment, agraïda
al nostre astre Sol.
Als destructors de vida i, de
bellesa, no dubtaria gens ni mica
en tele- transportar- los a un
indret fet a la seva mida,
curull de fosquedat i, de
malures, on gaudirien d'allò
més bé.
Adela Payá i Prats
🧡
JORGE LUÍS BORGES
(1899-1986)
<LAS CAUSAS>
Los ponientes y las generaciones.
Los días y ninguno fue el primero.
La frescura del agua en la garganta de Adán. El ordenado Paraíso.
El ojo descifrando la tiniebla.
El amor de los lobos en el alba.
La palabra. El hexámetro. El espejo.
La Torre de Babel y la soberbia.
La luna que miraban los caldeos.
Las arenas innúmeras del Ganges.
Chuang-Tzu y la mariposa que lo sueña.
Las manzanas de oro de las islas.
Los pasos del errante laberinto.
El infinito lienzo de Penélope.
El tiempo circular de los estoicos.
La moneda en la boca del que ha muerto.
El peso de la espada en la balanza.
Cada gota de agua en la clepsidra.
Las águilas, los fastos, las legiones.
César en la mañana de Farsalia.
La sombra de las cruces en la tierra.
El ajedrez y el álgebra del persa.
Los rastros de las largas migraciones.
La conquista de reinos por la espada.
La brújula incesante. El mar abierto.
El eco del reloj en la memoria.
El rey ajusticiado por el hacha.
El polvo incalculable que fue ejércitos.
La voz del ruiseñor en Dinamarca.
La escrupulosa línea del calígrafo.
El rostro del suicida en el espejo.
El naipe del tahúr. El oro ávido.
Las formas de la nube en el desierto.
Cada arabesco del calidoscopio.
Cada remordimiento y cada lágrima.
Se precisaron todas esas cosas
para que nuestras manos se encontraran.
Jorge Luís Borges
Pintura: Joan Miró (1893-1983)
💎
ROSALÍA DE CASTRO
(1837-1885)
D'aquest món en la comèdia
eterna, van i venen
sota un mateix tel embolcallades
la mentira i la veritat;
per això al veure- les, l'home
a través del màgic sendal
que vela el rostre entre ambdues,
mai no pot endevinar
amb certesa quina de totes dues
n'és la mentida o la veritat.
Rosalía de Castro
Pintura: Lucy Campbell
De este mundo en la comedia
eterna, vienen y van
bajo un mismo velo envueltas
la mentira y la verdad;
por eso al verlas el hombre
tras del mágico cendal
que vela la faz de entre ambas,
nunca puede adivinar
con certeza cuál es de ellas
la mentira o la verdad.
Rosalía de Castro
💜
1.- Roble milenario en Echagüe
(Navarra)
A UN ROURE..!
Respirem profundament,
omplim--nos-en d'oxígen,
tenyim- nos de verd i de bru,
i, a la obaga del roure, somiem
les coses més formoses.
Transmute'm les preocupacions
no resoltes, en plomes viatgeres;
les solucions hi arribaran més
prompte que tard, amb missatges
inscrits a sobre del glauc fullam.
Fantasietgem colors enrojolats,
fent saltirons i, cabrioles
al damunt dels arbusts,
escolant- s'hi per tots els
porus de les escorces llenyoses.
De la barreja del roig i del verd
ens transformarem en éssers
de carabrú, estirp i llinatge
d'arbredes, tal vegada, el nostre
orígen primordial.
Protegim els nostres arbres,
dediquem- los dies de celebració
per a festejar- los,
ballem al seu entorn, encerclant- los
de danses i cançons.
Ells, els més antics: els nostres
guardians, als quals n'hauríem
de respectar honorablement.
Del roure ens impregnem de:
Saviesa i de Fortalesa.
Adela Payá i Prats
🌳
Johan Wolfgang Von Goethe.
(1749-1832)
No tenim que visitar un manicomi, per trobar ments distorsionades;
el nostre planeta n' és la institució mental més gran de l'Univers.
Johan Wolfgang Von Goethe.
🧡
MILAN KUNDERA
(1929)
La borró de la fotografía de su vida no porque no la hubiese amado, sino, precisamente, porque la quiso.
La borró junto con el amor que sintió por ella.
La gente grita que quiere crear un futuro mejor, pero eso no es verdad, el futuro es un vacío indiferente que no le interesa a nadie, mientras que el pasado está lleno de vida y su rostro nos excita, nos irrita, nos ofende y por eso queremos destruirlo o retocarlo.
Los hombres quieren ser dueños del futuro solo para poder cambiar el pasado.
Luchan por entrar al laboratorio en el que se retocan las fotografías y se rescriben las biografías y la historia.
"El Libro de la risa y el olvido"
(fragmento)
Milan Kundera
🌹
LEWIS CARROLL
(1832-1898)
"-¿Pero tú me amas?— Preguntó Alicia.
-¡No, no te amo!— Respondió el Conejo Blanco.
Alicia arrugó la frente y comenzó a frotarse las manos, como hacía siempre cuando se sentía herida.
-
¿Lo ves?— Dijo el Conejo Blanco.
Ahora te estarás preguntando qué te hace tan imperfecta, qué has hecho mal para que no consiga amarte al menos un poco.
Y es por eso mismo que no puedo amarte.
No siempre te amarán Alicia, habrá días en los cuales estarán cansados, enojados con la vida, con la cabeza en las nubes y te lastimarán.
Porque la gente es así, siempre acaba pisoteando los sentimientos de los demás, a veces por descuido, incomprensiones o conflictos con sí mismos.
Y si no te amas al menos un poco, si no creas una coraza de amor propio y felicidad alrededor de tu corazón, los débiles dardos de la gente se harán letales y te destruirán.
La primera vez que te vi hice un pacto conmigo mismo : "¡Evitaré amarte hasta que no hayas aprendido a amarte a ti misma!"
Por eso, Alicia, no, no te amo."
Lewis Carroll
🌻
JULIO CORTÁZAR
(1914-1984)
"A veces uno amanece con ganas de extinguirse… Como si fuéramos velitas sobre un pastel de alguien inapetente.
A veces nos arden terriblemente los labios y los ojos y nuestras narices se hinchan y somos horribles y lloramos y queremos extinguirnos…
Así es la vida, un constante querer apagarse y encenderse".
Julio Cortázar
🌾
Escrit de la meva filla Joana
(Cargoleta de la Serra)
19 d'agost de 2021 a la 1:28h naix Pau, sobtadament de 36+2 dies de gestació, amb 3,380kg i 52cm. Com un huracà ha estat aplegar a l'hospital i nàixer en poc menys de 40 min. Estem genial tots dos! El millor regal d'aniversari de bodes. Ja som una família de 4.👨👩👧👦
Cargoleta de la Serra
💜
EN PAU HA ARRIBAT..!
El 19-08-2021 hi va
arribar en Pau,
el meu cinquè net.
Quatre nenes i un
nen, ací al planeta
Terra.
Malgrat els temps
que vivim, n'han
segut molt valents
d'aterrar on s'hi estem.
Molt feliç i molt orgullosa
em sento d'aquests
éssers tan agosarats.
Hauré de posar- me'n
a la seva alçada,
encara que sé, què
només els abraçaré
i els petonejaré,
desitjant- los a tothora
el millor per a tots ells.
Adela Payá i Prats
💚
FEDERICO GARCÍA LORCA
(1898-1936)
“Quiero dormir un rato, un minuto, un siglo; pero que todos sepan que no he muerto.”
"Hay cosas encerradas dentro de los muros que, si salieran de pronto a la calle y gritaran, llenarían el mundo."
Federico García Lorca
Hoy se cumplen 85 años de una ignominia.
💎💎💎
MADRIGAL
Yo te miré a los ojos
cuando era niño y bueno.
Tus manos me rozaron
Y me diste un beso.
(Los relojes llevan la misma cadencia,
Y las noches tienen las mismas estrellas.)
Y se abrió mi corazón
Como una flor bajo el cielo,
Los pétalos de lujuria
Y los estambres de sueño.
(Los relojes llevan la misma cadencia,
Y las noches tienen las mismas estrellas.)
En mi cuarto sollozaba
Como el príncipe del cuento
Por Estrellita de oro
Que se fue de los torneos.
(Los relojes llevan la misma cadencia,
Y las noches tienen las mismas estrellas.)
Yo me alejé de tu lado
Queriéndote sin saberlo.
No sé cómo son tus ojos,
Tus manos ni tus cabellos.
Sólo me queda en la frente
La mariposa del beso.
(Los relojes llevan la misma cadencia,
Y las noches tienen las mismas estrellas.)
Federico García Lorca
💜💛
Jo dic: " No ens queixem de la calor, millor comencem a reforestar la nostra estimada Terra."
" No n'hi ha res més formós que arraulir- se a l'ombra d'una arbreda.
Adela Payá i Prats
💚
HIPÀTIA D'ALEXANDRIA
(360 d. C.-415 d.C)
Va ser una de les primeres astrònomes, nascuda a Alexandria al S. IV, era alhora matemàtica i filòsofa.
Encara que no ens ha arribat cap de les seves obres, els historiadors de la ciència afirmen que va esciure tractats sobre matemàtiques (còniques, geometría euclídea i aritmètica diofantina) i Astronomia (taules ptolemaiques i explicacions de l'Almagest de Ptolomeo).
També va millorar instruments astronòmics com l'alstrolabi i va inventar alguns altres com el planisferi.
Els comentaristes l'han descrit com una mestra carismàtica que va deixar una profunda emprenta en els seus deixebles, alguns d'ells també importants científics de l'època.
🌻🍀🌷
UN JORN DE FOC..!
Avui, el día es de foc,
en sortir al carrer
raus de peus apegats
a frec de l'asfalt.
Respires un aire
ben calent, asfixiant,
i, de la teva pell
se'n surten blanquinoses
fumaroles.
Potser, et cremaràs?
Arribaràs a la llar
sense haver- te de
convertir en flama?
Avui, s'hi estem als
inferns, més de
quaranta graus ens
aguaiten.
Vindràs per mi, ...per
a poder capbussar-me'n
a dintre de l'oceà?
Tu, hi vius arran del mar
mentre jo romanc
al bell mig dels boscos.
Un verd per un blau,
una amistat per un
profund amor,
uns llums carbassats, per
unes tènues lluminositats,
una solitud per una
abraçada estreta.
Deliro per esquitxar el
meu cos amb gotims
d'aigua,
nedar durant llarg temps
i, a ser possible,
mantenir- ne una conversa
amb tu, sota els estels.
Quan vindràs a recollir- me?
Hi seré al llindar enrossit
amb cistell de vímet,
bossa de platja i, barret de palla.
Les ventades han fet
enfurismar les onades,
on violentament a
qualsevol, han arrossegat
a vora de mar.
Abillats d'escumes en
ebullició, agraíem el sol
fet de seguir vius.
Avui, el día és de foc,
les il.lusions han passat
del color ocre al roig.
T'espero amb cor incendiat,
pensant en un pèlag
emblavit,
però el que no imaginava
n'era aquesta rufolada.
Almenys què el teu amor
fantasiejat, s'hi transformi
en un obrir i tancar d'ulls,
en un embadalit somriure.
Què els teus petons
es manifesten com flors
emmelades d'hibisc,
i, del teu pitram rebrosti
una gemma d'aiguamarina.
Adela Payá i Prats
🙂
Té fulles palmaticompostes, caduques en arribar la temporada seca, i grans flors blanques, sobre uns llargs pedicels, les quals s’obren de nits i són pol·linitzades per la ratapinyada Eidolon helvum. Els fruits són allargats (45 cm), amb la polpa farinosa i comestible (“pa de simi”).
Viu a les sabanes de l’Àfrica intertropical, on els indígenes, que n'aprofiten els fruits i fins les fulles ( lalo ) per a l’alimentació, en fan objecte d’adoració.
La fusta, molt lleugera, és emprada en la fabricació de paper, i l’escorça, que dóna una fibra d’una gran resistència, és utilitzada per a preparar tisanes calmants.
💚💛
Pintura: Anna Silivonchik
AMB PASSOS LLEUGERS..!
A poc a poc t'atanses,
en mostres totes les
teves nafres al llarg de
tantes existències viscudes.
Caminois que fereixen, què
ens deixen aixoplugats d'
amargs llagrimons, de coses
que no comprenem.
Els endarrerits trams dels viarons
hi són més costeruts,
més emplenats de còdols,
i, ens ajupim arran de la gespa.
Preguem, potser, misericòrdies,
doncs ja tot ens sembla tan decadent
Dels nostres somnis resten
escapolons d'agranadures.
Ens manca la força per prosseguir,
i al davant meu, paraules dolces
em pronuncies, però et diré que
has arribat massa tard.
M'he omplit de fets devastadors,
les misèries poden canviar- te
el color de l'iris, i fer- te abstreure
de terribles i deformades realitats.
Els cristalls rauen entelats,
la nit i el día es confonen,
el Sol hi fa de lluna i la
lluna es disfressa d'estel.
Els rierols s'han reblit de
fullam, els arbres s'han despullat,
i un oceà encalmat, de sobte,
bramula com fera a l'escorxador.
T'acostaràs sense fer- ne soroll,
voldràs abraçar- me i et diré
que no ho facis, que després en
marxar, tu, l'absència dels teus
braços, en recordar- los, em doldran
més i més..Millor queda't a la
distància, conversa amb mi,
siguis sí vols un amic d'escurçada
estança...Ja no et demano res
perquè els meus èlitres comencen
a brollar- me'n al darrere de l'esquena.
Ara només em delejo per voleiar.
Les magues a l'arqueta dels
regals, em van fer triar un,
hi vaig optar per poder <escollir jo>
sense cap intervenció.
L'elecció lliure sense influences
hi va ser el meu obsequi, ja cap
monstre podría posseir el meu
cos, la meva ment, el meu esperit.
De llavors ençà que lluito per la
meva alliberació, la qual cosa suposa
trencar amb l'establert i,
inaugurar una nova Terra.
Qui ens hagués dit que les
misterioses aranyes envoltarien
d'enfilalls el nostre destí i, de cop
i volta, el difuminarien per una estona.
Algú ben agosarat s'hi encoratjaria
per fer- ne destrosses de les
meves eleccions, i ni un sol mot de
dolceses, escoltaria des dels seus llavis.
De les possibles línies del futur,
les més grotesques hi van ser per mi,
per això, home de cabells cendrosos
i ulls de carbó, allunya't el més aviat
abans no siguis enderrocat per
les obscurides energies...Des d'ací
t'agraeixo les teves paraules, els teus
afalacs, però la teva vida l'has de salvar.
Beneïda per les fades, no sé fins
a quin punt, el què em van oferir
potser hi tingui la durada d'un perllongat
temps o pel contrari d'un evanescent
segon....Per tant,...?... No has fet cas,
preciós ésser de petges alentides.
En adonar- me hi sóc empentada
contra el teu cos d'home perseverant.
Morirem tots dos alhora, quan els
encanteris cessin i els banyetes
es capfiquin per separar- nos..En no
aconseguir-ne els seus propòsits
a tots dos al mateix temps ens
donaran el cop magistral per a
fer- nos traspassar les portalades
a l'altra banda del planeta.
Dolçament en mormoles que
has vingut a acompanyar- me'n a
l'últim emboscat de les nostres vides. Junyits ho assolirem, em xiuxiueges.
Adela Payá i Prats
🌷
