TE N'HAS FET PRESENT..!

 

TE N'HAS FET PRESENT..!

Andarejo a soles,
com sempre ho faig,
però en aquells dies
em sentia acompanyada.

Treball incessant, 
però enllà hi eres
amb les teves mans,
el teu llambregar i, el misteri.

Un revoleteig de cors
palpitant a l'uníson,
amb mots emmudits
i, llavis closos.

Un anar pensant- s'hi
día rere día, sens atrevir- nos
a escopetejar dolços mots.
Secrets tancats a l'arqueta.

Havia après a reconèixer
els teus passos, i abans
que entressis a la sala, ja
sabia de la teva presència.

Un temps màgicament
envoltada pels escapolons
de la teva ànima, on declamaves
paraules formoses, sense veu.

Ens va restar acomiadar- nos-en,
llançar- nos- hi les últimes ullades,
tal vegada, vessar alguna
llàgrima, i agrair el que ignoràvem.

Ara, de sobte, te n'has sortit d'un
amagatall de dintre del cor,
la teva imatge, se n'ha fet present,
i em pregunto: Quina cosa vol dir.

Veía parpellejar els llums d'un
cotxe, enduia les inicials del teu
nom i, un número que a hores d'ara,
no comprenc el seu significat.

Andarejo a soles,
com sempre ho faig, però et
clisso per les raconades de la
llar, en fas espurnejar els ulls.

Dorc encerclada per la teva
figura lumínica, i en descloure
els ulls, aleshores, em dius:
Fins aviat, no ho oblidis.

Un home bo, al qual el vaig
estimar calladamente, no li
pertocava traspassar el meu llindar,
els cossiols cobrien el portell.

Ara mateix, reneix, potser, per
a adonar- me'n del que m'inquietava.
Ja no gambejo pels viarons
foscos, on els dimonis hi eren.

Alguna cosa meva hi havia d'ésser
transmutada i, des que tot el que
és malvat, ho converteixo en benèvol,
tu, t'has manifestat a la meva vida.

Andarejo a soles,
com sempre ho faig, llavors, en aquests
moments, la teva energia pul.lula
a frec de la nostra.

M'abraono al teu cos espiritual,
doncs a hores d'ara, n'ets el meu
consol, la teva bondat pot sanar
cadascuna de les meves ferides.








Adela Payá i Prats
             🌞