EN L'U HI SOM DOS..!
Miro el firmament a través
del finestral difuminant- s'hi,
que ja gairebé no hi és,
perquè en aquest instant
hi sóc cristall de cel,
com també hi sóc el núvol
esfilagarsat.
Et miro de reüll al carrer
dels oblits, i encara que
fas el cec, tu ets jo i, jo
hi sóc tu, formem part de l'u.
Mentre xafigo la terra
sota l'arbreda, em faig
grumoll d'argila,
polsim empedregat,
arrodonida fulla
i, envellutada flor.
Respiro l'aire que ell
mateix alena i,
em converteixo
en brisa fugaç i ocell
que estén les seves ales
enmig de les ventúries.
Traspasso el temps i els
abismes en cos lumínic,
doncs habito la matèria
i, l'esperit a l'uníson.
Hi sóc dual.
Ell, vindrà abillat de verd,
amb sabates blanques i,
gorret de ganxet.
A les mans endurà retalls
d'empremtes, conjugades
amb les meves.
Per tant llarga estona, hem
pausat els rellotges d'antany,
que ara em diuen que ja ha
arribat el moment precís,
per donar- li'n corda a cadascun
dels dispositius silents.
Em disfresso d'agulla,
de número fluorescent,
de pèndol zigzaguejant:
Tic- tac, tic- tac
fins novament detenir aquest
balandreig, en ser tu al
meu davant. El meu cos
trontolla de dalt a baix.
No m'hi trobo.
Aleshores:
Convulsió, terratrèmol,
palpitació,...Batecs arrítmics.
Hi sóc cor imitant el ritme
de les hores, el pas dels minuts
i, la rapidesa dels segons..
De cop i volta: una extrasístole,
un palpitar de més.
Ell, riu dolçament, com mai
no ho havia fet. Agafa a les
seves mans el batec de més,
i, l'afegeix a dintre del seu coret.
Ens hem sincronitzat, i de
llavors ençà, que estem lligats
de pensaments i de sentiments.
Les ànimes en tenen el seu
propi llenguatge.
Ell i jo, parlem des d'aquest
instant el mateix idioma.
Les seves joies,
els seus turments,
les seves angoixes,
els seus triomfs,
també els sento amb profunditat
M'he transformat en ell,
i ell, s'ha trasmudat en mi.
Hi som dues pèndoles
donant- ne vida a un sol
rellotge de cucut,
s'hi estem en ple bellugueig,
Miro el firmament a través
del finestral difuminant- s'hi,
que ja gairebé no hi és,
perquè en aquest instant
hi sóc cristall de cel,
com també hi sóc el núvol
esfilagarsat.
Et miro de reüll al carrer
dels oblits, i encara que
fas el cec, tu ets jo i, jo
hi sóc tu, formem part de l'u.
Mentre xafigo la terra
sota l'arbreda, em faig
grumoll d'argila,
polsim empedregat,
arrodonida fulla
i, envellutada flor.
Respiro l'aire que ell
mateix alena i,
em converteixo
en brisa fugaç i ocell
que estén les seves ales
enmig de les ventúries.
Traspasso el temps i els
abismes en cos lumínic,
doncs habito la matèria
i, l'esperit a l'uníson.
Hi sóc dual.
Ell, vindrà abillat de verd,
amb sabates blanques i,
gorret de ganxet.
A les mans endurà retalls
d'empremtes, conjugades
amb les meves.
Per tant llarga estona, hem
pausat els rellotges d'antany,
que ara em diuen que ja ha
arribat el moment precís,
per donar- li'n corda a cadascun
dels dispositius silents.
Em disfresso d'agulla,
de número fluorescent,
de pèndol zigzaguejant:
Tic- tac, tic- tac
fins novament detenir aquest
balandreig, en ser tu al
meu davant. El meu cos
trontolla de dalt a baix.
No m'hi trobo.
Aleshores:
Convulsió, terratrèmol,
palpitació,...Batecs arrítmics.
Hi sóc cor imitant el ritme
de les hores, el pas dels minuts
i, la rapidesa dels segons..
De cop i volta: una extrasístole,
un palpitar de més.
Ell, riu dolçament, com mai
no ho havia fet. Agafa a les
seves mans el batec de més,
i, l'afegeix a dintre del seu coret.
Ens hem sincronitzat, i de
llavors ençà, que estem lligats
de pensaments i de sentiments.
Les ànimes en tenen el seu
propi llenguatge.
Ell i jo, parlem des d'aquest
instant el mateix idioma.
Les seves joies,
els seus turments,
les seves angoixes,
els seus triomfs,
també els sento amb profunditat
M'he transformat en ell,
i ell, s'ha trasmudat en mi.
Hi som dues pèndoles
donant- ne vida a un sol
rellotge de cucut,
s'hi estem en ple bellugueig,
on un ocellet ens canturreja
la cançó: <Els vieux amants>.
Adela Payá i Prats
💚
la cançó: <Els vieux amants>.
Adela Payá i Prats
💚
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada