ARMES MORTALS..!
Hi faig conjurs als cels,
prego pels meus germans
a la Terra i ploro cada mort
de matissos injustificats.
Quants criminals han
disposat de la capacitat
per determinar qui ha de viure
i qui ha de morir..!
Hi faig ofrenes de fumaroles
mentolades a les energies
creadores, els hi demano
compassió envers els humans.
Aquesta guerra immisericorde
contra nosaltres, no té pietat,
escadussera de qualsevol
sentiment, atempta contra la vida.
Polítics i governants arran dels
diablots, han segut suplantats pels
esperits malèvols, s'han empecinat
per enderrocar als éssers vius.
Morts i més morts, fins vés a
saber quan...Malalties del cor i
del cervell, pateixen uns quants,
han injectat de no vida a qualsevol.
Candeles engego de seguit, i
encara que no voldria sotjar
aquest esperpent, estic com
tothom, sotmesa al caos.
No hagués sospitat mai de
tanta perversió i, crueltat al món.
De vegades em pregunto si sóc
encerclada pels emissaris de l'infern.
Hi visc al bell mig d'un terreny
construït per notes musicals.
Hostatjada entre pentagrames
llanço corxeres i semicorxeres
als espais, en forma de projectils.
La música assuauja la feretat
dels adversaris, els deté de tant
en tant, de les seves malifetes.
Hi faig brevatges que escampo
enmig de la Natura, per a contrarestar els efectes dels verins, vessats pels avions mortífers.
Temps de molta pena, amb un
futur esborrajat, amb polseres
llaurades de llàgrimes, on tot el que
clissem n'és força confús.
He quedat tan parada, que tanmateix
cap cosa no podria atorgar- me el
consol que preciso...N'estic tan
trista pel que observo i pressenteixo
que potser sucumbiré a tot aquest
genocidi d'éssers humans, perquè
tot el que s'esdevé n'és una plaga contra la pròpia existència.
Adela Payá i Prats
🌞
prego pels meus germans
a la Terra i ploro cada mort
de matissos injustificats.
Quants criminals han
disposat de la capacitat
per determinar qui ha de viure
i qui ha de morir..!
Hi faig ofrenes de fumaroles
mentolades a les energies
creadores, els hi demano
compassió envers els humans.
Aquesta guerra immisericorde
contra nosaltres, no té pietat,
escadussera de qualsevol
sentiment, atempta contra la vida.
Polítics i governants arran dels
diablots, han segut suplantats pels
esperits malèvols, s'han empecinat
per enderrocar als éssers vius.
Morts i més morts, fins vés a
saber quan...Malalties del cor i
del cervell, pateixen uns quants,
han injectat de no vida a qualsevol.
Candeles engego de seguit, i
encara que no voldria sotjar
aquest esperpent, estic com
tothom, sotmesa al caos.
No hagués sospitat mai de
tanta perversió i, crueltat al món.
De vegades em pregunto si sóc
encerclada pels emissaris de l'infern.
Hi visc al bell mig d'un terreny
construït per notes musicals.
Hostatjada entre pentagrames
llanço corxeres i semicorxeres
als espais, en forma de projectils.
La música assuauja la feretat
dels adversaris, els deté de tant
en tant, de les seves malifetes.
Hi faig brevatges que escampo
enmig de la Natura, per a contrarestar els efectes dels verins, vessats pels avions mortífers.
Temps de molta pena, amb un
futur esborrajat, amb polseres
llaurades de llàgrimes, on tot el que
clissem n'és força confús.
He quedat tan parada, que tanmateix
cap cosa no podria atorgar- me el
consol que preciso...N'estic tan
trista pel que observo i pressenteixo
que potser sucumbiré a tot aquest
genocidi d'éssers humans, perquè
tot el que s'esdevé n'és una plaga contra la pròpia existència.
Adela Payá i Prats
🌞
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada