Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

diumenge, 8 d’agost del 2021

VINCLES DEL PASSAT..!


 





VINCLES DEL PASSAT..!





Despullada, a pleret, dels
atributs de l'existència,
a cada passet que hi avanço,
em foragiten hàlits de vida,
com a poc a poc,
el cansanci  va apropiant- s'hi
del meu ruflar.

Sostinc un cap, cada vegada
més pessat i més vagabund,
em fa sotjar les coses amb
menys brillantor i més desconcert.
L'excés de calor em fa embogir.

La joia s'ha disfressat de buits,
el verd de l'arbreda se m'ha
ocultat, com talment el blau
del mar i l'escuma nívia de les
onades..
He perdut el discerniment.

El meu fado, mussita càntics
de turquí d'una dona que s'hi va
perdre a la vorera d'un rierol,
amarada pels moviments dels
peixos clarejats.

I Ell, s'ha aposentat a dintre meu,
hi va arribar de sobte d'un
passat oblidadís.
Em parla amb veu rogallosa,
però els seus mots
aterren a les oïdes, esbocinats.

No escolto, gairebé, més que
el ressó d'una veu capficada en
transmetre'm un missatge que
no el puc lletrejar.
Ell, sosté un pasquí, reclamant
alguna cosa ben justa.
 
Temps de silencis, de solitud,
d'arrencament de l'ànima,
d'anar xafigant pedres al bell
mig dels senderols, sense poder
agafar- me'n de la mà de ningú.

Aldarulls de còdols, al so d'un
cor que batega gemmes de robí.
Melangies pel que no va poder
manifestar- s'hi, i de cop i volta,
una cornamusa s'enfilà en
direcció on m'estic...

Quina cosa estranya vols dir-me
ésser màgic, que dorms als angles
del meu viarany,
doncs ja has d'assabentar- te que
no he trobat el significat dels teus
últims reclams.

Abillada amb retalls de la teva
pell bruna, a dintre teu, hi vull
sentir les teves afliccios i,
pensar-hi les teves reflexions,
desvetllar tot allò que rau ocult
i a la fi, endevinar les teves
abstraccions.

Amb capell de formes geomètriques
dissenyat, t'he observat viu,
pensant- m'hi que hi residies al món
de Plutó....Tot i així, Eurídice, n'ha
donat llum al teu rostre ací al
planeta...El nostre vincle hi ve de
més lluny de la Terra.

A la matinada, en descloure
els ulls, a recer d'un preludi
de piuladisses,
te'n surts del tàlem amorosit
amb cos emblavit i cames
en espiral,
conjugant- te amb els primers
raigs assolellats.




Adela Payá i Prats
             💜

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada