A LA RECERCA DE LA SAVIESA..!

 

A LA RECERCA DE LA SAVIESA..!

Les nafres, al llarg de la
meva existència,
he hagut de guarir- me- les
jo mateixa.

Res d'abraçades ni de mots
tendrívols,
tampoc cap conversa ni
diàlegs, més bé somriures
mal intencionats.

Tantes enveges he hagut
de trasmudar per ignoràncies,
o més bé, disfressar- les
per fruita verda,
que he acabat oblidant
qualsevulla ofensa.

N'és cert, n'estic emplenada
de cicatrius, com tothom
al planeta.
He begut del mateix calze
que ho han fet els atabalats,
els garneus, els dolents,
però mai no he actuat com
ells... El meu llinatge n'és
d'aiguamarina.
  
A la meva edat, em complauen
unes diferents abstraccions:
em commou l'Univers,
unes altres civilitzacions al Cosmos,
el nostre orígen humà,
el per què, de la nostra creació.

Un munt de qüestions que no
en tenen final...Fins i tot,
l'enamorament d'un home,
ha passat a l'últim esglaó.
N'hi ha un afany immens
de saviesa, de coneixement.

Potser em sento més
a prop del món espiritual,
que no pas del material.


Sé què em queda poc de temps
d'estar-me'n ací...He sofrit molt, 
fins al punt de rebel.lar-me en
contra del patiment i, de cadascun
dels botxins, que hi poblen aquesta Terra.

N'estic farta de sotjar tants i
tants drames...De vegades,
m'abelleix emprendre el vol i,
parlar amb personatges que admiro,
como és el cas del científic:
en Nicolás Tesla.

M'agradaria que m'expliqués
els seus invents, ell, que tot ho va
fer per alleugerir la vida a la humanitat.
Un home meravellós i, al qual li
van rapinyar tot allò que hi va crear.

En morir, no vull tornar a néixer,
vull ser- hi exploradora d'altres mons,
però en forma invisible, on poder
escriure molts llibres de com
és conviu en uns distints paratges:
Antropóloga del Cosmos.

Espero no trobar- m'hi en una
altra tirania més enllà de Gaia.
He guerrejat molt, mereixo un
descans i, apassionar- me'n
per tot el que m'inspiri eufòria.

La saviesa, m'atreu amb una
força, difícil d'explicar,  
la meva curiositat n'és insadollable.
Tot ho volgués investigar,
esmicolar- ho i,... tant de bo,
tingués la solució per a totes
les malalties.

M'estimo la Terra i, a totes les
seves criatures.
D'amorositats, tot ho embolcallaria,
perquè a dintre meu
només n'hi ha que un encantament per la creació. I, tanmateix que vagabundejo força magolada, mai ningú no ha pogut arrabassar- me l'amor que hi sento per tot.

Hi sóc un flascó omplint- se de
més i més querences,
embadalida per la Mare Natura,
encisada pels estels,
enlluernada per la llum blava
dels oceans, i talment, agraïda
al nostre astre Sol.   

Als destructors de vida i, de
bellesa, no dubtaria gens ni mica
en tele- transportar- los a un
indret fet a la seva mida,
curull de fosquedat i, de
malures, on gaudirien d'allò
més bé.




Adela Payá i Prats
             🧡