UN JORN DE FOC..!

 

UN JORN DE FOC..!

Avui, el día es de foc,
en sortir al carrer
raus de peus apegats
a frec de l'asfalt.

Respires un aire
ben calent, asfixiant,
i, de la teva pell
se'n surten blanquinoses
fumaroles.

Potser, et cremaràs?
Arribaràs a la llar
sense haver- te de
convertir en flama?

Avui, s'hi estem als
inferns, més de
quaranta graus ens
aguaiten.

Vindràs per mi, ...per
a poder capbussar-me'n
a dintre de l'oceà? 
Tu, hi vius arran del mar
mentre jo romanc
al bell mig dels boscos.

Un verd per un blau,
una amistat per un
profund amor,
uns llums carbassats, per
unes tènues lluminositats,
una solitud per una
abraçada estreta.

Deliro per esquitxar el
meu cos amb gotims
d'aigua,
nedar durant llarg temps
i, a ser possible,
mantenir- ne una conversa
amb tu, sota els estels.

Quan vindràs a recollir- me?
Hi seré al llindar enrossit
amb cistell de vímet,
bossa de platja i, barret de palla.

Les ventades han fet
enfurismar les onades,
on violentament a
qualsevol, han arrossegat
a vora de mar.

Abillats d'escumes en
ebullició, agraíem el sol
fet de seguir vius.
Avui, el día és de foc,
les il.lusions han passat
del color ocre al roig.

T'espero amb cor incendiat,
pensant en un pèlag
emblavit,
però el que no imaginava
n'era aquesta rufolada.

Almenys què el teu amor
fantasiejat, s'hi transformi
en un obrir i tancar d'ulls,
en un embadalit somriure.

Què els teus petons
es manifesten com flors
emmelades d'hibisc,
i, del teu pitram rebrosti
una gemma d'aiguamarina.






Adela Payá i Prats
             🙂