SERRALADES ENNUVOLADES..!

 

                                        💚💜

SÍ JO ET DIGUÉS..!

 

SÍ JO ET DIGUÉS..!

     ( Per a C.S.D )

Si jo et digués la
pena que hi vaig
sentir en veure't..!

Un raig em va
traspassar de dalt
a baix,
un llampec ens va
fer recordar
llogarrets d'un temps
endarrerit, on s'hi
vam estar.

Si jo et digués la
pena que hi vaig
sentir en haver de
marxar del lloc
on tu romanies,
això només ho
saben les nostres
dues ànimes.

Assabentar- me'n
d'una absència que
trigaria tota una vida,
hi va ser molt colpidor,
perquè aleshores
els dos lluíem de
més i més llaçades.

Dir- te adéu, germà
de la meva ànima,
hi va ser molt difucultós,
renunciar a fruir de
la teva presència:
un pou de llàgrimes.

La vida me mostrava
el que no seria,
feia burleta del que
hi copsava, i així podía
escoltar unes exacerbades
carcallades, enmig dels espais.

Diuen que mentre uns
ploren altres esclafeixen
els riures...Jo hi sóc dels qui
ploriquegen...

Mai, no podré arraulir el meu
cap a sobre del teu pitram.
Mai, no podré escoltar el
teu palpitar....!

Saber- te afí i, haver d'existir-hi
sense tu, n'és ben punyent,





Adela Payá i Prats
            🌞

ENTREVISTA A MERCÈ." NO HI HAVIA A VALÈNCIA"

 

       

                                             

                                          💚💛

PASSEIG PER LA SERRA

 

                                       🧡💜

A VUIT MANS🧡

 

                 MERCÈ, JULI, JÚLIA I AINA

                                   🧡💚💜💛

SOMRIURES😊

             JAFETH, PAU, JOANA I MIREIA

                                    💛💜💚🧡

BALLEM..!

 

        Pintura: HENRI MATISSE

                     (1869-1954)

BALLEM..!



Ballem i, ballem,
fem giragonses
sense haver de
detenir-nos-en.

Espantem els mals
auguris;
als creadors de les
malifetes
fem-los fora del
planeta, entre bufits 
eixamplats.

Rodolem, agafats de
les mans,
tenim la força voraç
d'acolorir la nostra
Terra, de més formosor.

Ballem i, ballem,
entre tots aconseguirem
un món millor per a tothom.

L'impossible no existeix,
perquè nosaltres hi
som plens de possibilitats.

Les llavors què floreixen
a dintre nostre,
hi són a punt de fer-ne

esclats dimensionals.

No més plors, ni més guerres,
no més fam, ni més malalties,
no més sofrences.

Mereixem el millor..!

Hi som fractals divins,
que encara què trepitjats,
enlluernarem de més
llum a qualsevol qui
vulgui apropar-s'hi
arran nostre.

Ballem i, giravoltem
al mateix temps que
la nostra Mare Terra.
Junts ho assolirem.






Adela Payá i Prats   
            🌿