SÍ JO ET DIGUÉS..!

 

SÍ JO ET DIGUÉS..!

     ( Per a C.S.D )

Si jo et digués la
pena que hi vaig
sentir en veure't..!

Un raig em va
traspassar de dalt
a baix,
un llampec ens va
fer recordar
llogarrets d'un temps
endarrerit, on s'hi
vam estar.

Si jo et digués la
pena que hi vaig
sentir en haver de
marxar del lloc
on tu romanies,
això només ho
saben les nostres
dues ànimes.

Assabentar- me'n
d'una absència que
trigaria tota una vida,
hi va ser molt colpidor,
perquè aleshores
els dos lluíem de
més i més llaçades.

Dir- te adéu, germà
de la meva ànima,
hi va ser molt difucultós,
renunciar a fruir de
la teva presència:
un pou de llàgrimes.

La vida me mostrava
el que no seria,
feia burleta del que
hi copsava, i així podía
escoltar unes exacerbades
carcallades, enmig dels espais.

Diuen que mentre uns
ploren altres esclafeixen
els riures...Jo hi sóc dels qui
ploriquegen...

Mai, no podré arraulir el meu
cap a sobre del teu pitram.
Mai, no podré escoltar el
teu palpitar....!

Saber- te afí i, haver d'existir-hi
sense tu, n'és ben punyent,





Adela Payá i Prats
            🌞