A TU...NO CAL DIR MÉS

 

A TU...NO CAL DIR MÉS

Tant és així, què has
decidit auto- destruir- te,
i, ens has emmurallat
de moltes maneres.

No vols confrontar
el que només tu saps
què està enderrocant- te,
i, has optat per emmalaltir- te
de mica en mica.

Aixeca't del llit, enfrenta' t
a tot allò que et fa sucumbir,
però pensa que amb la teva
inactivitat de no voler fer res,
ens arrossegues a tots.

Almenys que la teva filla:
la meva néta, no assumeixi
eixa desídia per viure,
ensenya- li que paga la pena
existir- hi pel que anheli.

Xiqueta meva, surt de dintre
de l'ou, trenca cadascuna de
les closques i mira el Sol,
observa la bellesa de la
mare Natura, dels oceans;
escolta el llenguatge de les
flors i pinta tot allò què et
commogui....Surt del catre.


No vulguis pinzellar d'obscur
el que sobreeix de coloraines.
Perquè la vida també n'és reblida
de cromacitats llampants.
Un abraç, un petó d'algú que
t'estimes, té l'efecte de voler
agafar- nos amb més força del
fil platejat.

Ix, d'on se suposa que estàs,
desembolica't de la madeixa
on has quedat atrapada i, si us
plau, no et deixes vèncer per res.
Lleva't tots els enfilalls que
t'impedeixin lligar- te a
l'existència.

Carrega't d'energia, com si fossis
la pila d'una bateria, no et deixis
abatre per ningú...
Llampegueja de centelleigs, no
restis enfonsada als enclotats.

Eixampla els teus
alerons i dissenya una altra
forma de viure, on la joia ressalti
en cada acció escomesa.
Ompli't de beutat, i refusa el
què està ofegant- te amb força.

Atreveix- te a ser- hi tu mateixa,
i, no interpretis papers que no
et corresponguin. Siguis tu, i només que tu..

Prou de floridures...!

Arrosa't i que tots els corcons
fugeixen a corre- cuita del teu
costat...No li neguis a la teva
ànima la seva grandesa..




Adela Payá i Prats
             🤔