Miquel Martí i Pol
( 1929-2003 )
<EL CAMÍ QUE NO FAIG>
Passejaria amb tu per una vella
ciutat desconeguda i m’hi perdria.
Ara em perdo també, sense ni moure’m,
i em cansa molt el camí que no faig
i l’incertesa estulta de les hores.
Fràgil, el temps se m’esmenussa als dits, transcorre absurdament entre foteses i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre’s l’ombra del jo tenaç i reptador que ha conviscut amb mi tota la vida.
Potser per això enyoro, malencònic,
poder passejar amb tu per una vella
ciutat desconeguda, sense rumb,
i perdre’m pels carrers més solitaris.
Miquel Martí i Pol
🧡
Pinturas: 1.-Leonid Afrémov
(1955-2019)
2.- Pierre Auguste Renoir
(1841-1919)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada