NO ENTRIS ALS MEUS SOMNIS..!

 

       Artemisia Gentileschi
                 (1593-1653)

NO ENTRIS ALS MEUS
SOMNIS..!

No t'atreveixis a xafigar
somnis de nacre i, menys
encara a pertorbar l'harmonia
dels qui fantasiegen mons
brodats de fils daurats.

El teu portell el tens desclòs,
ja pots andarejar pels
caminois resplendents.
Te n'havies aposentat
en territoris niquelats.

No vinguis a llançar- me'n
les teves incoherències
a sobre meu....
Ni justifiques la teva recança,
en contra meva...

Tu, n'ets responsable de la teva existència, no pas els altres.

No facis revenges pels teus
actes no assumits,
ni t'obcequis per culpabilitzar
ningú.
No tens permís per part meva
d'introduir- te als meus
somnis...La meva porta n'és
tancada amb forrellat.

Tinguis cura de tu mateix,
i no escopissis als quatre vents
la teva rabia punxeruda.
El senderol n'és obert, només
has d'aprendre a purificar- te
i a enllumenar- te.

Els teus barrufets hi són
mals consellers, n'hauràs
de girar cua.
Però als meus somniegs
no tornis a aparèixer sinó
n'és en so de pau.

No hi eres a la llum, doncs sí
a l'espai tenebrós,
tant de temps arraulit entre
les foscúries,
t'han enverinat el teu pensar
i, emmusteït el teu sentir.








Adela Payá i Prats
              💜