Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

divendres, 10 de setembre del 2021

SOMNIS DE LILÀS..!


 





SOMNIS DE LILÀS..!





Ramells d'espígol
perfumen la llar,
gerres reblides de
colors violacis,
donen a l'estança
una mena de placidesa.

A punt n'és de presentar- se
el setembre,
més xafogós que mai
ho ha estat,
sense a penes pluges
a mitjans de l'agost.
Tot resta eixut i faltat
de l'enyoradissa aigua.

A la mar, enguany no
l'he visitada, encara que
sempre hagués volgut
viure arran d'ella.
El cotxe he hagut de vendre'l,
doncs els ulls rauen
desenfocats, difuminats.

A menys vida, més obstacles.
He d'enginyar- me- les per
imaginar que viatjo en cos
etèric i, així arribar a creure'm
que hi sóc en altres llocs.
   
La meva garjola, n'és el meu
cos, que any rere any, minva,
fruit d'un deteriorament, cada
vegada més gran...
Tan sols el poder ataüllar
les espigues de lavanda em
consola, em commou.

He de conformar- me'n amb
les petites coses, i trobar en
elles, el major delit. Acceptar
el què és i no serà, i no fer- ne
cobejança del que no n'és,
i, no serà.

Quantes lliçons d'humilitat he
hagut d'aprendre al llarg de
la meva existència, fins al punt
d'haver de renunciar a l'amor
del meu company,
a d'ell se'l van endur ben prompte
i, a més a més, força embogit
des de en feia molts anys.

Digue'm que he viscut en gris,
no pas en colors lluents.
Qui havia de dir- me que a la
meva vida li'n farien tantes
rasclades, tants enclotats;
m'agradés o no, enllà, una mà
enfosquida, tot ho va capgirar
de l'inrevés.

N'és cert, en un mes de setembre
ens vam casar,
i, vint- i- sis anys després
te'n vas anar, camí dels estels.

Després aparegueren les feristeles
i, des que les vaig aixafar
a cadascuna d'elles,
ja mai més no he cercat l'amor
de cap home.
Hi visc a sobre d'una torratxa,
atalaiant els cels i la terra.

Ramells d'espígol
perfumen la llar, de llavors ençà,
que romanc en uns altres
paratges, fantasietjant uns
altres globus, emplenats de molts
colors i, de noves sonoritats.

El jorn que provi les meves
ales, hi seré com una ratapinyada,
em penjaré a les coves de
de cap per avall, i potser
adquireixi una altra visió del món.
 





Adela Payá i Prats
              🥀




               

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada