A L'OMBRA DELS
CIRERERS..!
Apropa't i vine amb mi per
a fer un tomb al bell mig
de l'arbreda,
agafa'm de la mà com ho van
fer en dies plujosos.
Trobarem les <Ombres Blanques>
sota els arbres què ens encobreixen i, que dibuixen d'albí tot el qué és fosc i confús..
Vagarejar sota el seu influx et canvia la visió de totes les coses.
Deixa'm que et faci petons
blanquívols, que et maquilli
de polsim calcari i, esborralli aquest betum negre que s'espargeix al voltant del teu cos.
Quan deixis sortir de dintre
teu aqueixos nuvolons
tan obscurits,
potser, els pètals enguixats de
les flors dels cirerers, assuaugin
de mica en mica, el teu foscam.
Atansa't que vull refregar la
teva pell amb l'essència i el
perfum de les flors,
amb uns quants massatges
restaràs per tostemps força
eixalbat.
Per influences del cos, l'ànima
s'esclarirà i, a poc a poc,
t'esdevindràs un ésser altament
nivi, ... tan nivi, que de vegades
contemplar- te, costarà un
gran esforç per als ulls, què
periclitats del teu fumall, esclataran de llagrimons.
Posa't l'abrigall de les <ombres
blanques>
Deixa que l'home virtuós desplaci
a les obagues dels malvats,
transforma't en fulgurant estellicó,
i als teus banyetes dona'ls- hi
un bany de blancall.
Adela Payá i Prats
💛
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada