ABILLATS DE PEROTS..!

 

ABILLATS DE PEROTS..!

N'ets del cel, espurna
que centelleja i, de la terra
un avatar folrat de carn i pell
pet fer- ne jocs malabars
al planeta i no caure al
fons dels pous.

Has estimat tant què en
cada lloc les teves empremtes
lumíniques,
les has deixades ben gravades,
donant formes de brillantor
als espais terraqüis.

A aquell que s'hi va omplir
de temences i,
de covardies,
l'has fet recular
sense abans oferir- li'n
sortilegis d'estimes.

Has voletejat amb vestits
de plomes, al llarg i ample
dels firmaments,
la vida de moltes possibilitats
te l'han oferta entre barreges
d'il.lusions i de calamitats..

Les sabatilles llueixen corroïdes..!

De peus nus n'has xafigat
el marrofí i, a sobre d'ell
n'has inscrit el teu nom,
les teves existències,
els teus deliris i, les teves
passions.

Has refusat els somnis
de moment no acomplits;
gairebé te n'has desfet
de qualsevulla il.lusió.
Quin sentit pot tenir- ne en
un món reblert de fosquedats,
el fer créixer ombres a preu fet.?

En terreny fals cap edifici
no n'hauria de ser construït.
Ens han llançat a sobre
d'arenes movedisses, i el
millor seria mantenir-nos-en
fora de perill.

N'ets buida de tot,... l'ànima
rau angoixada,
s'hi sent a soles en un món
que no reconeix com a propi;
extenuada, de que li trenquessin
els plans de vida,
dessolada, per tantes destrosses;
compungida, pel abús continuat
dels qui fan de l'humà un
profit desconsiderat.

La joia s'ha bescanviat per una
tristesa difícil de comprendre,
i ja fa un caramull d'anys que
arrosseguis un llast de cavorques,
on a poc a poc van reblint-s'hi
amb els devessalls dels gorgs
entollats.

N'ets del cel, espurna
que centelleja i, de la terra
un avatar folrat de carn i pell.
Demanis permís per a poder
deslliurar- te'n de la bossa què
et recobreix, però ningú res no
diu, potser els diablots que
dirigeixen aquest infern,
vulguin gaudir de humiliar-nos-en
més i més,
o potser, estiguin tramant com
destrossar-nos-en a poc a poc.

Confiança amb la vida, ninguna,
hi visc talment com un nadó ploricó, 
tot ho desconec i ja he perdut
l'interès per seguir habitant una
esfera celest, què gairebé
ningú estima, i que alguns es
complauen per destruir- la.

L'existència, un drama dividit
en molts actes,
on seguim mantenint viu tot allò
què ens separa de les veritats.

A cada clot, un humà s'hi despenja..!

La compassió inexistent;
les malvestats muntades a collibè
de les bondats;
les garjoles a vessar d'éssers
humans;
els assassinats a l'ordre del dia.

A algú li pot agradar esmerçar
la seva vida en un indret tan
descoratjador...?

La solució: canviar- ho tot de dalt
a baix amb la cooperació de
tothom,
amb ulls emplenats de lluernes
i no com fins ara, capcots i,
obeint normes que en comptes
d'alliberar- nos-en,
més bé ens afonen.

Començo a llevar- me'n de mica
en mica les escorces que en fan
de teguments.
Escolto veus d'ultratomba i,
els gnoms a dintre de la llar, tot
m'ho reballen pel terra.
  





Adela Payá i Prats
              💦