LA MEVA SOL-EDAT..!

 

Pintura: Francisco de Zurbaran
                     (1598-1664)

LA MEVA SOL-EDAT..!

Un bon tram del viarany
l'he fet a soles,
i encara que tot ho hagués
volgut viure compartit,
a d'ell me'l van capgirar d'ulls
acolorint els cels.

Ara, ja s'hi fa massa tard
per a posar en acció
vanes promeses,
els caminois t'empenten
per a prosseguir- los
amb dos peus, i dues mans.

Te n'adones de que potser
hagis vingut ací a complaure
els plans d'uns altres,
no els teus...Els teus, jauen
al sòl, escamarlats.

Ens parlen de guies espirituals,
d'àngels i de dimonis,
però només hi puc veure
les hostilitats dels malaurats.
En són tantes..!

Als qui anomenaríem <bons>
no els escolto, i per molt que
diguin que ells hi són,
no els percebeixo. S'amaguen.

Així doncs, no puc comprendre
els interessos de ningú.
Com tampoc puc desxifrar
els esbarjos dels éssers
invisibilitzats. Potser jo hi sigui
un crom apegat en un àlbum.

Un bon tram del viarany
l'he fet a soles,
no he gaudit de les tendreses,
fins i tot, se m'ha negat
el profund coneixement de l'amor.

Arribar a la Terra per a
aprendre lliçons del desamor
n'és ben dramàtic,
com esguardar destruccions
d'humans a cada revolada.

Tots els dies: imatges de
morts, guerres, fam, cobdícia,
maltractaments de nens, de dones
i de vells, malalties i un no aturar- se
en continuar a la roda del molí.

Patètic...!

Una existència anodina,
insubstancial, on l'ànima
no s'hi sent a gust, fins al
punt de voler escapolir- se'n
a un altre indret...
Quan ja no hi pot més,
se'n surt de tant en tant,
aleshores s'hi trobem
ancorats entre dues vessants

Hauríem d"aconseguir
la més excel.lida passió, per tal
de poder encimbellar-nos- en
per sobre de les monotonies
i, dels obstacles.

Requereix un gran esforç,
però tal vegada hi sigui el
clap de salvació.

A petits pasos, recorro els
últims itineraris costeruts i
empedregats, entre alenades
sobtades,
i, tan sols prego per a que
no em trastoquin la meva
dignitat i,
la meva independència.

Al llarg del senderol m'he
topat amb moltes varietats
d'ogres i d'ogresses,
revestits de carn i d'ossos,
però mai se sap...!

N'han segut reincidents
per mostrar- s'hi, una i altra
vegada.
Entrebancs gegantins han
bastit amb uns pensaments
devastadors...Una existència
amb plans de mort no amb
plans de vida.

Què almenys la Terra
en un dels seus balls propers,
encara per arribar- hi,
no ens escupi a cap ni un
enfora del planeta.

Doncs vaticinen rondalles
de tot tipus per part de Gaia.
Arreplec de paraules mudes,
però a alguns se'ls ha parlat
del renaixement d'una nova
Terra.


Un bon tram del viarany
l'he fet a soles, conscient
de la meva solitud, quan per
tots els costats n'hi havia una
arraïmada d'éssers humans.

Adela Payá i Prats
             💛