VERITATES- VERITAE..!

 

VERITATES- VERITAE..!




Tornaré al llit,
al llit de lliri blanc,
i des d'enllà, involucionaré
fins a esgarriar- me'n.

Et demanaré què em contestis
per què t'hi vas esbargir
amb les hopalandes d'atzabeja,
obscurint el nostre tàlem.

Aqueixos macolins, apareguts
de cop i volta, que en feien
colpejant la nostra casa,
i el nostre jardí.?

En quina cosa estranya t'hi
vas trasmudar, a quines lleis
obeïes, sense ser-ne conscient
dels aldarulls que hi ressonaven?

Quanta vida reblida de dolences,
de coses perverses, que no s'hi
poden comprendre, de nafres
tatuades amb somriures.

Aquest immens turment del qual
et complauries per fer- ne ofrenes
de malifetes, de quins objectius
n'eren víctimes.?

N'estaves força posseït..!

Quant de misteri i d'ocultacions
enforatats a les vides de tots,
quin deler per fer- ne destrosses
de la formosa creació.

Tornaré a la llera del rierol,
enmig dels còdols i dels pedruscalls,
i m'esforçaré per arrelar- me'n
a unes altres línies de vida.

No vull tornar a reviure les
mateixes malures, d'un home
obrint els seus portons a un
caramull de diantres.

Ni entrellucar com de les
benevolences s'hi va instaurar
un reguitzell d'avoleses i
de perfídies.

Com tampoc deliro per continuar
arrossegant aquestes ferides
que espedacen l'ànima en molts
escapolons.

Haurem de parlar de tot allò
qué hi va restar enmig dels silencis,
i que patològicament ens va
emmalaltir a cadascun de nosaltres.

Hi vas triar la mort abans d'exposar-ne
cadascuna de les enganyifes, tu, que tant t'estimaves la vida...Quan el més senzill, n'hagués segut donar-ne llum a les veritats.

Tornaré al meu bressol de naixença,
en un altre espai temps, en una altra geografía, en un món on es treballi pels plans de vida, no pas pels plans de mort.

Sí tot hi va ser un engany, una mentida
des del principi fins al final, només vull
què, tu, t'atreveixis a dir- m'ho des del cor.
Almenys ser merexeidora del que va ser-hi.

Assabentar- me'n del que realment
hi vam viure, sense rancúnies ni aspreses,
per tal de no errar novament, en unes altres
futures existències.

No obstant això, en quedo amb els moments més feliços on em pensava que s'hi estimaven, en aquelles estones de joia compartida i somriures d'infant.

A l'aixopluc del meu cor, arrauliré els
instants més màgics i punyents, perquè
vull continuar sencera i no trossejada en
un munt de bocins.






Adela Payá i Prats
             🌷