FILL DELS BAGUENYS..!
Fill dels baguenys,
lluites com un desesperat
per voler esbufegar les llums,
sentides com les autores
del teu esporuguiment.
Curull de batecs descompassats,
i, d'ulls estràbics, pertanys a
l'equip dels botxins sanguinaris,
aqueixos qui atempten contra les
innocències i les ingenuïtats.
Hi duus lampadaris al davant
dels teus capitosts,
has de desentenebrar viaranys
d'ombres,
perquè encara que fumejats,
els ulls no veuen en les penombres.
Amb la teva túnica de
vampir, i el teu barret de
xampinyó, emprens vols
de criatura emplomallada.
Però ja et resta poc de temps
per a prosseguir amb els
teus voleteigs de rapinyaire.
La Mare Terra amb la seva
persistent audàcia, n'ha pres
la determinació d'enllumenar
cada racó enfosquit,
cada ésser obscurit.
Els qui com tu, no puguin
sostenir les refulgents espurnes,
haureu de ser traslladats
a altres indrets de menys
resplendors.
Aprofito per a desitjar- te
un bon viatge, enllà on hagis
d'anar- hi....
Fes repiqueteigs de campànules
quan hi arribis,
però no et delegis per fer sonar
un caramull d'esquellerincs
amb sons inoïbles.
La humilitat i la cooperació
pel bé de tots, no són les
teves qualitats per a inaugurar
un món millor,
sempre tan obstinat en sobreeixir
per sobre de tots,
n'ets com un moribund, volent
encendre't d'un munt de llumins
amb flames endolades.
Fill dels baguenys, restaràs a
les valls aombrades, fent
d'espantaocells a les lluminàries,
mentre una lluna de carabruna
et mussitarà paraules de glaç.
Tu no t'has deixat traspuar
pels rajolins solars,
vibres amb ones corsàries de
calaveres inscrites per sobre de
les banderoles nàutiques...
Adéu, adéu...
A la fi els nostres
caminois divergiran en diferents
contrades còsmiques,
ja qualsevol retrobament hi serà
gairebé impossible...
Adéu, adéu....!
No t'enfosqueixis més del que
ja ho estàs, atreuràs mes i més
garoines i, en adonar- te el teu
cos n'estarà folrat de fiblons.
Fill dels baguenys, t'enaltiràs
de més i més foscam...Exalçat
com satèl.lit catatònic, quan et
cansis de la quietud, i la mudesa,
inventa un raseret de bonhomia.
Adela Payá i Prats
🔥
Pintura: Andrew Wyeth
(1917-2009)
lluites com un desesperat
per voler esbufegar les llums,
sentides com les autores
del teu esporuguiment.
Curull de batecs descompassats,
i, d'ulls estràbics, pertanys a
l'equip dels botxins sanguinaris,
aqueixos qui atempten contra les
innocències i les ingenuïtats.
Hi duus lampadaris al davant
dels teus capitosts,
has de desentenebrar viaranys
d'ombres,
perquè encara que fumejats,
els ulls no veuen en les penombres.
Amb la teva túnica de
vampir, i el teu barret de
xampinyó, emprens vols
de criatura emplomallada.
Però ja et resta poc de temps
per a prosseguir amb els
teus voleteigs de rapinyaire.
La Mare Terra amb la seva
persistent audàcia, n'ha pres
la determinació d'enllumenar
cada racó enfosquit,
cada ésser obscurit.
Els qui com tu, no puguin
sostenir les refulgents espurnes,
haureu de ser traslladats
a altres indrets de menys
resplendors.
Aprofito per a desitjar- te
un bon viatge, enllà on hagis
d'anar- hi....
Fes repiqueteigs de campànules
quan hi arribis,
però no et delegis per fer sonar
un caramull d'esquellerincs
amb sons inoïbles.
La humilitat i la cooperació
pel bé de tots, no són les
teves qualitats per a inaugurar
un món millor,
sempre tan obstinat en sobreeixir
per sobre de tots,
n'ets com un moribund, volent
encendre't d'un munt de llumins
amb flames endolades.
Fill dels baguenys, restaràs a
les valls aombrades, fent
d'espantaocells a les lluminàries,
mentre una lluna de carabruna
et mussitarà paraules de glaç.
Tu no t'has deixat traspuar
pels rajolins solars,
vibres amb ones corsàries de
calaveres inscrites per sobre de
les banderoles nàutiques...
Adéu, adéu...
A la fi els nostres
caminois divergiran en diferents
contrades còsmiques,
ja qualsevol retrobament hi serà
gairebé impossible...
Adéu, adéu....!
No t'enfosqueixis més del que
ja ho estàs, atreuràs mes i més
garoines i, en adonar- te el teu
cos n'estarà folrat de fiblons.
Fill dels baguenys, t'enaltiràs
de més i més foscam...Exalçat
com satèl.lit catatònic, quan et
cansis de la quietud, i la mudesa,
inventa un raseret de bonhomia.
Adela Payá i Prats
🔥
Pintura: Andrew Wyeth
(1917-2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada