UN ESPETEC, UN ALÈ DE VDA..!

 

UN ESPETEC, UN ALÈ
DE VDA..!

En un temps no massa
llunyà, quan les persones
es preocupaven per les
persones,
quan tothom mirava pel
benestar del seu proïsme,
quan la felicitat de qualsevol,
n'era la joia de tots,
vivíem encerclats d'espurnes,
els nostres rostres n'eren
com bombetes de llum.

Què ens ha passat quan
garolem paraules buides,
escarseres de profunditats;
quan sadollem amb enganyifes
els cors dels altres.

On hem parquejat els bons
sentiments,
que se n'ha fet de la
compassió, d'haver de
posar- s'hi al lloc de l'altre.

Udols planyivols...!

Diners i puixances hi són
les eleccions de gairebé
tothom...
On hem deixat les estimes..?
Potser ens hem desviat
del nostre caminoi.?
Ens sembla que ser- hi
anti humans, és d'allò
més habitual...?

Tal vegada, la vida es tractava
de cuidar- nos tots:
els uns als altres, sense
importar- nos res més
que assolir més felicitat,
de sentir el millor per tothom,
i, de no d'obeir les ordres dels
homenets de cua llarga.

Tapeu- vos les oïdes, no en
feu cas dels xiscles dels
qui a tothora ens han volgut
confondre. Bufeu les seves
escates de fumaroles.

Escolteu els vostres
esquellerincs, feu- los sonar,
el vostre esperit vol mostrar-s'hi,
manifestar- se de ple, doncs
acaba de llevar- se el seu
vestit de presoner i, ben nu
s'atreveix a estendre els
seus alots.

Enlairem- nos i volem,
revolotegem....N'és cert hem
patit en excés, hem sofrit molt,
ens maltracten a cada passa
què avancem..En voler andarejar
ens xafiguen els peus,...!

En comptes d'ajut, en els
moments difícils, rebrem
patacades i, no podem
comprendre com a alguns
els plau aprofitar- se'n
de les dolences alienes.

La Terra hi va ser creada
per a ser el bressol d'un
paradís, i no el que hui per hui
refulgeix d'ambicions, de
supèrbies, de mediocritats
i, de vanitats. Les dones, els
nens i els vells, els més
baquetejats.

Boques de saures,
flamegen amb corrosiu foc.

En fer refulgir el millor
de cadascun de nosaltres,
la nostra llar, retornarà al
seu estat de magnanimitat.
A la Mare Terra, li brollaran
arracades d'humans.

Tota la vida escanyats,
humiliats, agenollats, per tal
de renunciar al <SER> que
arraulim a dintre nostre,
doncs no...No cal
arrossegar- nos arran del
sòl. Tan sols hem de deixar
sortir- hi a la nostra part
lumínica...i enlluernar
aquest formós planeta.

Salvem la nostra Terra..!

Els humans no hem de morir
pels actes perversos d'uns pocs.
La justícia és tracta d'anihilar
el que està empudeït, no
d'assassinar gent innocent.  







Adela Payá i Prats
             💗