Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

diumenge, 18 de setembre del 2022

UNA CRIATURA ESPECIAL.


 



UNA CRIATURA 
ESPECIAL.




Ell, ajuda infinitament.. !
A les seves mans
la màgia enllumenadora.

A cadascun de nosaltres
ens guareix amb un amor
etern, ell, un savi humil.

De passeig pels viaranys,
als matolls reavifa, als
arbres enverdeix,

i en fa cantussejar als
ocells amb més vigoria,
els colors resplendeixen

de més i més lluentor
i, en posar la seva mà
a sobre de la meva clavícula

de sobte, ha quedada
totalment junyida. Ara
ja puc moure el braç.

S'enriolem amb ganes,
i afegeix que, ell, sempre
hi és quan algú el necessita.

El meu amic, n'és màgic,
el més bonic de tots i, només
es complau de fer el bé.

A la fi, un gran ésser amb
el qui puc comptar. En fer
miracles, les seves grapes

s'engrandeixen de raigs
enlluernadors, els seus ulls:
dues conques de gresol.

Un amic que amb generositat
obri el cor sense voler rebre
res a canvi, sens <ego> al qual

emperifollar, un ésser que
de tant en tant, davalla des dels
firmaments per a fer bondat.

Una criatura què s'hi plau
d'oferir accions benaurades
a tot aquell que ho precisi.

Afegeix que un jorn, tot allò
què ens ha segut lladrunyat
hi retornarà arran nostre.

Ens acomiadem fins a la
següent, i ens fem una abraçada
de guspires carrisquejant.

He guanyat un amic de cor,
d'ànima incorruptible, ell, tan
bell, tan esplèndidament formós.




Pintura: Ronald Companoca



Adela Payá  i Prats
           
💎


ANTONIO MACHADO






 




ANTONIO MACHADO

      (1875-1939) 



Cuando nos vimos por primera vez, no hicimos sino recordarnos. Aunque te parezca absurdo, yo he llorado cuando tuve conciencia de mi amor hacia ti, por no haberte querido toda la vida.”




Antonio Machado



                     ⭐⭐⭐


" Quan ens vam veure per primera vegada, no vam fer sino recordar- nos. Encara que t'assembli absurd, jo he plorat quan em vaig fer conscient del meu amor cap a tu, per no haver- te estimat tota la vida."




Antonio Machado

                   💜


Pintures: 1.-Francesco Hayez

                 2.- Sir Frank Dicksee

                 3.- Marc Chagall

                 4.- Pablo Picasso

dissabte, 17 de setembre del 2022

PREGÀRIES


 




PREGÀRIES



Un senderol de llençol
blanquívol, es dirigeix
del cel a la Terra.
L'àngel ha davallat,
a les mans enduu un
ramell de flors.
El temps s'ha acabat,
la melangia es dissol
entre perles de neví.
Un cos humà entre
abraços d'alabastre
ascendeix en direcció
als firmaments.
El malson ha conclòs,
les lluernes s'encenen
en traspassar els ponts
celestials,
a la llunyania: estàtues
de cristall hi recobren vida,
el cossatge amortit
comença a omplir- se
de llum, desprenent- se
del pes feixuc que al
planeta ocupava.
S'ha fastiguejat de viure
tantes misèries de
seguit...Aclama a la
mort com guia
d'alliberament..El dolor
continuat, a nivell de
l'ànima, ja s'hi fa insuportable.
Obriu- vos comportes
cèliques, deixeu- me
entrar, que no hi vaig
pactar abans de néixer
tant de sofriment.
Empolaineu- me amb
vestimentes de
lluminiscències, i si us
plau: vull reposar de
les dolences.. Prou,
ja n'hi ha prou i massa.
M'haveu deixat ben fregida.
Una mica de compassió..!


Adela Payá i Prats
🦋



Pintura: William-Adolphe Bouguereau

CRISI SANITÀRIA

 





                             🍀🌞🌷🌻🍂🌼

DEIXADESA



 



DEIXADESA



Una paraula emmudida,
no pronunciada,
no expressada. Encarcerada
a l'espluga insonoritzada.

Un rebuig a l'amistança
perquè encara n'hi ha rostolls
de rancúnia surant al bell mig
dels espais enterbolits.

Capacitat per a fer el bé,
i, un, escull amagar- se'n
pels racons enfosquits, per
tal de transcórrer desapercebut.
Por a reblir- se de generositats.

Les puixances s'aconsegueixen
pel profit de les febleses
alienes. Les excuses hi són
escates de drac, on s'hi
encabassen les autèntiques
veritats.

Un abandonament pel goig
de sobreeixir a sobre de
l'altre,
per denotar una superioritat
que en veritat n'és inexistent.

Cap ésser humà, n'és per
sobre dels altres, tan sols
n'és un pensament errat
de la ment.

No n'hi ha pitjor despreci
que tractar als nostres
germans con si fossin brossa,
tots enduem els fractals
de la divinitat.

Així és, com actuen els qui
creient- se per damunt 
del seu proïsme, executen
les accions més denigrants.

I encara així, es permeten
xafigar esperits divins,
doncs la seva presumible
altivesa, no els deixa albirar
als altres com part de la
mateixa essència empíria.

Ni t'has dignat a respondre'm
com ho hagués fet un
amic de veritat, tan avall romanc
que deshonestament em
trepitges amb la sola de
les sabates.

Sento que a dintre teu
amunteguis llavoretes
de rancor, fruit del
passat, ...quan vas ser tu
qui de l'amor hi vas fer
un catàleg de dones al
damunt de la passarella.

Quan ho precisis puc
regalar- te un altaveu
per a que almenys s'hi
escoltin algunes sonoritats
de la teva veu mansueta.






Adela Payá i Prats

 🦋


Pintures: Remedios Varo

divendres, 16 de setembre del 2022

RABINDRANATH TAGORE








 



RABINDRANATH TAGORE
           (1861-1941)



“Tengo mi propia versión del optimismo. Si no puedo cruzar una puerta, cruzaré otra o haré otra puerta. Algo maravilloso vendrá, no importa lo oscuro que esté el presente”.


Rabindranath Tagore


                         
                            🌻🌻🌻


" Tinc la meva pròpia versió de l'optimisme. Si no puc creuar una porta, creuaré una altra o en faré una altra porta. Alguna cosa meravellosa arribarà, no importa com estigui de fosc el present."



Rabindranath Tagore
                  🌞




dimecres, 14 de setembre del 2022

ELUCUBRACIONS


 





ELUCUBRACIONS




Cerco la meva llar
enmig del bosc.
Em xiulen arbres
d'escorça clarejada,
i enfosquida
on rebrosten flors
de colors llampants:
Els jupiters i les
Xicrandes.

Una mar a prop de
la casa,
en fa sortir de dintre
d'ella:
Nerenes ( masculí)
i, Ensines (femení)
hi són fades del mar.

Em fan besades i m'estiregassen 
de les mans. Volen mostrar- me
on s'hi troba el meu sojorn.

És un lloc paradisíac,
celestial,
però afegeixen que
encara trigaré algunes
vides per arribar- hi més tard.

No és al planeta Terra
i per molt que els faig
un munt de preguntes,
em diuen que jo mateixa
ho he de descobrir.

Però ells, en un bufit
em traslladen enllà
on tot n'és tan bell que
fereix l'ànima.

L'oceà n'és una dalmàtica
dolça i sedosa de
color indefinible, on
es respira una pau jamai
sentida en cap lloc.

Cerco la meva llar
al peu d'una serralada,
on els aucells dansen
al compàs de les seves
piuladisses.

Un home fort, llaura
la Terra, mentre la
dona fa la bugada.
Ell, ets tu, i ella hi sóc jo.

Hi vam ser molt feliços
en una altra vida,
i encara aguardo aquell
record a dintre meu.

En veure't per primera
vegada: et sabia
hi eres tu, al qui durant
temps he espellucat i, vés
per on, se'ns va prohibir
estar- nos ben junts
en aquesta vida.




Adela Payá i Prats
          
💔