UN PARELL D'AL.LELS
OPOSATS.
Només volia sentir l'escalfor
de l'astre Sol, mentre tu,
barbollaves a sobre dels teus
anhels i afanys.
Deixa'm tenyir-me del color de les
calèndules, silencia els teus
mots encimbellats, escolta
els suaus alarits del migjorn.
Acostuma't a veure'm ballar
al so de les brises marines,
i, a que en faci recull de cloïses
de petxines i, de cargols marins.
No em vulguis fer a la teva
mida, res no ambiciono,
em delecto per ser- hi al
bell mig de la Mare Natura.
Només m'acontentava per
posar- me el vestit blau
d'escuma nívia, i confondre'm
amb les sirenes marines.
Avui, no vull fer el dinar,
m'atiparé de raigs llumeners
i, d'aigua salífera, per postres,
em sadollaré dels teus petons.
Anem a fer un tomb al voltant
de l'illa i visitem el seu far,
admiren aquell roquissar on
hi aniden les gavines.
Passegem ben agafats, com dos
enamorats i no et distreguis de
desentonar els teus ulls amb
unes altres solfejades.
Tot just, m'hagués conformat
en que haguéssim vibrat en una
única freqüència, pero mal no hi va
ocórrer això entre nosaltres dos.
S'hi vam allunyar de distàncies
cada vegada més foragitades,
fins a perdre'ns per tostemps,
Les nostres ànimes no encaixaven.
De moltes formes i maneres
ens vàrem pinzellar per a poder
acobler- nos-en, i en cap moment
no vam assolir ajustar- nos-en.
L'amor, de vegades, obeeix
a unes altres complicitats,
que no podem comprendre i ni
tan sols abastir- les.
Només volia sentir la lluentor
dels estels a sobre meu,
mentre, tu, esporuguit, volies
escapolir- te a tota pressa.
Tenies por de viure,
d'experimentar el que mai no
t'hi vas atrevir a percebre,
tot ho havies de controlar.
I, la mateixa existència podia
ser- ho tot, menys maniobrable,
ella, feinejava des dels llocs
més increïbles i desafiadors.
Ens vam dir adéu per antagònics,
per dispars i per desacoblats,
per no haver fet projectes de
vida junts, per haver començat
a clissar-nos-en amb ulls entelats
i pensaments contradictoris,
per haver fet fora l'amor i bescanviar- lo
per tantes i tantes racionalitats.
Tu, l'home sobirà, el qui ho feia tot bé,
l'home vorejat d'estellicons, jo, la
qui entropessava contra tot, la dona
estavellada, la muller indeterminada.
Adela Payá i Prats
🌟⭐
Pintura: Ron Hicks
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada