DEIXADESA

 

DEIXADESA

Una paraula emmudida,

no pronunciada,

no expressada. Encarcerada

a l'espluga insonoritzada.

Un rebuig a l'amistança

perquè encara n'hi ha rostolls

de rancúnia surant al bell mig

dels espais enterbolits.

Capacitat per a fer el bé,

i, un, escull amagar- se'n

pels racons enfosquits, per

tal de transcórrer desapercebut.

Por a reblir- se de generositats.

Les puixances s'aconsegueixen

pel profit de les febleses

alienes. Les excuses hi són

escates de drac, on s'hi

encabassen les autèntiques

veritats.

Un abandonament pel goig

de sobreeixir a sobre de

l'altre,

per denotar una superioritat

que en veritat n'és inexistent.

Cap ésser humà, n'és per

sobre dels altres, tan sols

n'és un pensament errat

de la ment.

No n'hi ha pitjor despreci

que tractar als nostres

germans con si fossin brossa,

tots enduem els fractals

de la divinitat.

Així és, com actuen els qui

creient- se per damunt 

del seu proïsme, executen

les accions més denigrants.

I encara així, es permeten

xafigar esperits divins,

doncs la seva presumible

altivesa, no els deixa albirar

als altres com part de la

mateixa essència empíria.

Ni t'has dignat a respondre'm

com ho hagués fet un

amic de veritat, tan avall romanc

que deshonestament em

trepitges amb la sola de

les sabates.

Sento que a dintre teu

amunteguis llavoretes

de rancor, fruit del

passat, ...quan vas ser tu

qui de l'amor hi vas fer

un catàleg de dones al

damunt de la passarella.

Quan ho precisis puc

regalar- te un altaveu

per a que almenys s'hi

escoltin algunes sonoritats

de la teva veu mansueta.

Adela Payá i Prats

 🦋

Pintures: Remedios Varo