PREGÀRIES
Un senderol de llençol
blanquívol, es dirigeix
del cel a la Terra.
L'àngel ha davallat,
a les mans enduu un
ramell de flors.
El temps s'ha acabat,
la melangia es dissol
entre perles de neví.
Un cos humà entre
abraços d'alabastre
ascendeix en direcció
als firmaments.
El malson ha conclòs,
les lluernes s'encenen
en traspassar els ponts
celestials,
a la llunyania: estàtues
de cristall hi recobren vida,
el cossatge amortit
comença a omplir- se
de llum, desprenent- se
del pes feixuc que al
planeta ocupava.
S'ha fastiguejat de viure
tantes misèries de
seguit...Aclama a la
mort com guia
d'alliberament..El dolor
continuat, a nivell de
l'ànima, ja s'hi fa insuportable.
Obriu- vos comportes
cèliques, deixeu- me
entrar, que no hi vaig
pactar abans de néixer
tant de sofriment.
Empolaineu- me amb
vestimentes de
lluminiscències, i si us
plau: vull reposar de
les dolences.. Prou,
ja n'hi ha prou i massa.
M'haveu deixat ben fregida.
Una mica de compassió..!
Adela Payá i Prats
🦋
Pintura: William-Adolphe Bouguereau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada