ELUCUBRACIONS
Cerco la meva llar
enmig del bosc.
Em xiulen arbres
d'escorça clarejada,
i enfosquida
on rebrosten flors
de colors llampants:
Els jupiters i les
Xicrandes.
Una mar a prop de
la casa,
en fa sortir de dintre
d'ella:
Nerenes ( masculí)
i, Ensines (femení)
hi són fades del mar.
Em fan besades i m'estiregassen
de les mans. Volen mostrar- me
on s'hi troba el meu sojorn.
És un lloc paradisíac,
celestial,
però afegeixen que
encara trigaré algunes
vides per arribar- hi més tard.
No és al planeta Terra
i per molt que els faig
un munt de preguntes,
em diuen que jo mateixa
ho he de descobrir.
Però ells, en un bufit
em traslladen enllà
on tot n'és tan bell que
fereix l'ànima.
L'oceà n'és una dalmàtica
dolça i sedosa de
color indefinible, on
es respira una pau jamai
sentida en cap lloc.
Cerco la meva llar
al peu d'una serralada,
on els aucells dansen
al compàs de les seves
piuladisses.
Un home fort, llaura
la Terra, mentre la
dona fa la bugada.
Ell, ets tu, i ella hi sóc jo.
Hi vam ser molt feliços
en una altra vida,
i encara aguardo aquell
record a dintre meu.
En veure't per primera
vegada: et sabia
hi eres tu, al qui durant
temps he espellucat i, vés
per on, se'ns va prohibir
estar- nos ben junts
en aquesta vida.
Adela Payá i Prats
💔
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada