GUERRERS DE GAIA

 

GUERRERS DE GAIA

Des dels cristalls,

de ben menuda, hi

albirava ja un entorn

estrany, força 

desconcertant.

Volia fer- me gran

ben a pressa, per tal

de viatjar i conèixer

el món amb més

profunditat.

A l'escola ens feien

mendicar diners amb

caps negres d'escaiola

repintada, o amb caps

d'indis i xinesos,

mentre molts nens

vivien en una

casa d'acolliment,

escadussers de moltes

necessitats.

  

Havíem d'estudiar el

que veritablement

interessava als qui

manaven, però les

veritats no n'eren

permeses.  

En arribar a l'edat

de la jovenesa, el meu

gran afany n'era viure

a fora de la llar familiar,

congregada  de normes

incoherents.

Hi havia d'aprendre alguna

cosa ràpida, veloç, què

no tingués la duració de

més de tres anys, què em

permetés valdre'm per

mi mateixa.

No obstant això, la

infelicitat n'era gran:

massa sofriment al

món, tothom patia

injustament,.

Baralles de tot tipus,

Aquesta no n'era l'existència

amb la qual somiava.

Les gaubances, gairebé

n'eren inexistents.

I les joies intermitemts

en tenien la durada d'un

breu lapse de temps,

a més a més, n'eren tot just

reblides d'artificis i

d'inconsistències.

Excés de dolences,

de malalties, de fam,

de temences per no

arribar a final de mes,

de preocupacions i

d'impotències.

Supervivència i més

lliçons de com sobreviure,

essent depredats per

les insistents i constants 

feristeles,.

Vides cruels i emplenades

de desesperació, podies

trobar- les per tot arreu.

A la meva professió, hi vaig

esguardar un munt de misèries.

Es pot ser feliç, quan ataülles

tantes desgràcies.?

Quan te n'adones que en

qualsevol moment hi pots

ser víctima de les males

actuacions d'uns farsaires?

Ara, m'hi aboco a les vidrieres,

i, em pregunto si em restarà

molt de temps per a estar-me'n

ací, on la mateixa vida, n'és pitjor

que abans, on les tragèdies

hi són més immenses.

Amenaces per onsevulla,

agressions establertes per

a llevar- nos del mig en

qualsevol moment.

La humanitat coaccionada

a tothora, menyspreada i

humiliada.

En recolçar la meva testerola

a sobre dels vitralls,

em fan ganes de colpejar- los

una i altra vegada,

fins a dissoldre'm amb ells:

Dona de lluna, amb ulls de foc,

i amb mans magnètiques.

Em transmutaré en una

cornucòpia,

des de la qual retornar- li

a tothom les coses més

encisadores i dignes de

ser-ne viscudes.

Faré esborralls dels actes

macabres,

i transformaré el nostre planeta

en un paradís, on els brètols

no en tinguin cabuda.

Ara en passejar- me pels

carrerons, empolainada d'

espill, reflecteixo a qui s'hi

emmiralla a sobre meu, on

els faig entrellucar les

meravelles més afins a d'ells

mateixos.

Aleshores, tots s'enriolen

i en fan cabrioles enmig dels

viarons, han recobrat el seu

esperit d'alegrança, fugen

dels esglais, de les

mentides i, dels missatges

aterradors. Han optat per

treure de dintre d'ells els

seus dons endormiscats.    

La humanitat n'ha fet un pas

quàntic.

Retireu- vos truans..!

L'exèrcit humà de Gaia,

defendrà el seu planeta

fins la mort.

A un costat, els qui per

covardies, i diners, haveu

venut als vostres germans.

Hi som potents;

les nostres veus fan trontollar

muntanyes;

les nostres ànimes, alleugeren

el pes dels cossos,

curullant- los

d'èlitres envellutats;

les nostres lluminàries, en fan

resplendir llamps i trons.

Als cels els incendíem,

pinzellant- los de roig.

Amunt i ben amunt, tots

els éssers vius de la Terra..!

Estem en guerra..!

Adela Payá i Prats

        

🤺