SI US PLAU, UN RESPIR
Et llegeixo a poc a poc,
quan no n'estic tan pendent
de la meva filla gran.
Últimament només deletrejo
el cor de la meva criatura.
De Sevilla, ja fa un temps
que ha vingut, i començar
de nou, en un lloc on no hi és
la seva filla ( la meva néta)
no n'és senzill.
Hem fet solfejar un munt
de llàgrimes totes dues,
ben bé a soles o d'amagat,
i, unes altres voltes, a duet.
Se'ns afegeix també uns platerets
La vida se'ns complica i ens
posa graonades ben altes,
els ocellets entren per les
finestres i ens deixen un rastre
de plomes blanques.
Acabo de llegir el teu relat:
<El nas de l'Àgueda>, i m'ha xocat
molt que s'anomeni com la
meva filla. Tant de bo, els desitjos
de gaubança, es deturen a casa nostra.
Des que hi som les dues tan
tristones, ningú no s'hi apropa a
llançar- nos dolces paraules,
les amistats fugen de les
dolences alienes. Fem por.
Potser, se'n sortirem qualsevol dia
d'aquest pou immens i fosc,
i si en tenim de sort, podrem
embolcallar- nos de llum i
d'exultació, aleshores: màgia.
Avui, hem anat als metges,
la nena torna a estar malalta,
i d'oca a oca tirem perquè
ens toca, i a sobre dels cignes
negres ens apugem
sense saber que direcció
emprendran. Rostre pàl.lid
esguard aprofundit, no n'hi ha
pitjor dolor que no poder
tenir cura de la teva xiqueta.
Et llegeixo de tant en tant,
en tenir una estona lliure.
Gairebé n'estic tota concentrada
en unes altres tasques, que
no he demanat de fer a ningú.
La vida s'ha convertit en una
mena de llosa, que hi ha que
saltironejar- la amb salt de perxa.
Amunt i avall, fins a traspassar
la murada i ésser a l'altre costat.
De l'altra banda, un reguitzell
de donyets i fades ens esperen
per a ensenyar- nos tot allò que
la vida ens ha negat, malgrat
els esforços que hem emprat.
Sembla ser que als qui anem
estavellats ens aguarden els
pitjors entrebancs, i ja és temps
d'una mica d'encanteris i d'algunes
alegrances....N'estic tan baldada.
Adela Payá i Prats
🧞♂️
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada