A RECER TEU..!

A RECER TEU..!

(08/09/ 2020)




Dia trist, molt trist.
Després de doldre't
per tantes afeccions
de seguit,
t'han ingressat en
l'últim moment,
quan el teu cos, ja
no pot ni tolerar
els aliments.  

Tanta espera, tant
de patiment,
tant de dolor i, 
encara no saben
de l'orígen de la
malaltia. 

Vint anys amb
probables diagnòstics,
però res en concret.
Com pot existir- hi
tant de menfotisme?

N'estic tan espantada,
fins i tot, suplique
a les pedres, a les flors,
als arbres, als astres,
als donyets i les fades. 

Parlo a soles enmig
de la nit,
em barallo amb els
llençols,
i prego perquè recuperis
la teva força.

La meva nena
de l'ànima,
què està passant- te..?

T'estimaves tant la vida,
que a poc a poc,
has anat donant- li
l'esquena,
i, em pregunto d'on et
neix aquesta tristor,
aquest mutisme, què a
plena veu, el teu cos
cantusseja.   
  
Els malsons entonen
els  parrupeigs dels
coloms a l'ampit dels
ventanals;     
espicassen molletes
de pa, i s'hi girin de
cara a l'habitacle, on
allà dorms de cosset
encongit.

Ton pare ha vingut,
tots dos plegats,
fem plovisquejar espurnes
de llum, a sobre de la
teva esquifida figura. 

Et beneïm i t'abracem,
et recobrim de molt
d'amor i de moltes
moixaines. N'ets una
nina d'or, encastada en
un planeta massa dens
per tu, has d'eixamplar
la teva aura.


< Pitu> aquell gosset
què en tocar- li la cua
en feia molts giravolts,
és també amb nosaltres
i, diu què se'n recorda
molt de tu.

Us deixo als tres, he de
tornar- hi al meu cos.
Ha segut una vetllada
de portalades obertes,
de càntics místics,
de rou glaçat.


Ton pare i jo,
hem fet el petarrell,
de tant que hem
somiquejat, 
però a la fi, 
hem armonitzat
les energies enfollides.


Als capvespres hi
serem amb tu, fins la
matinada. No n'estàs a
soles, hi som amb tu.  

Un tren m'espera a
l'andana, i em diu que
aquesta vegada no
em deixarà tirada. 


  

  
Adela Payá i Prats
             💛