DELS AVERNS, BROLLARES..!

EL BOSCO
(1450-1516)



DELS AVERNS,
BROLLARES..!



Carasses i ganyotes, 
el mascaró a sobre
de la cara, ben ajustat.

Què s'hi va fer de tot
allò que tant ens
il.lusionava..?

Saps, no comprenc
res, ...miro les ones
i les omplo de preguntes. 

Però només vénen a
acaronar- me'n els peus
i a esquitxar-me'n de baix a dalt.

Parlotejo amb l'astre
Sol, i els seus raigs incideixen
a sobre del meu cor.

Com s'hi pot esquerdar
l'amor, així com així, sense
apenes commoure's.?

Les converses pendents
es quedaren embussades
als brocs oclosos de les fonts.

Els somnis, pengen com
garlandes, des de les nostres
serres vincladisses.

Per què, tu, que deies què
tant m'estimaves, de sobte
hi vas arronsar les espatlles.?

Un comiat escarser de mots, 
juganer de l'arc i les fletxes,
emmudit de morrions.

Des de la més desperta
lucidesa, desitjaria tant
poder entendre alguna cosa.

Carasses i ganyotes, 
el mascaró a sobre
de la cara, ben ajustat.    

Encegat, vagabundeges
pels camins de les llànties, 
entropesses en els clots.

D'humà en tens una tènue
pinzellada, de bestiola
acarnissada, molts trets.

Els averns en feien reclams
i no vas trigar gaire en
continuar la tasca dels paranys.    
 

De flamarada, empolistrat,
per on xafigues tot ho
acoloreixes de vermellons.

Mentre a l'amor l'has
descolorit fins al punt
d'invisibilitzar- lo. 





Adela Payá i Prats
             💥