SETEMBRE..!

SETEMBRE..!



Setembre, set voltes
acollida entre grans
de raïm.
Al dessota dels
emparrats, s'hi gronxaven
fanalets de llum
verda i daurada. 

Un ball de fulles
amb faldilles estrellades,
ocultaven el rostre
d'un home d'ulls glaucs,
simulant fruits
arrodonits amb jupetí
d'esmaragdes.

Setembre, noces de
carboncle amb cors
encesos de passió,
on l'amor ho era tot,
tan esplendorós
relluïa, què incendiava
els paisatges de roig.

Entre mans ens recollíem,
caminàvem a passes
entretallades, 
ceremonioses;
arrencàvem el fullam
de dintre dels nostres
esguards,
fins a clissar
els rajolins dels nostres
estels de safrà.
 
Setembre, estança de
colors, abraços d'olors,
petons de gerdons,
l'home descolorit, a les
estimes abandonà, 
les arraconà al llindar
de les portes.

La vida es renova a pleret;
esquarterada, dissolta
entre mesos als calendaris,
ens en fa ofrenes d'un
munt de regals, 
també et presenta criatures
amb les quals poder
sintonitzar i poder crear-ne
més vida.
 
Setembre, un arreveure
d'incompliments, on les
il.lusions s'hi varen
metamorfosejar per les
absències,
on les declaracions
amorosides foren empeltades
per les accions funestes.

En mirar al fons de les
teves òrbites irisades,
en comptes de vinyers,
resplendien bancals de
florades endolades.   

N'havies oscurit les
aigües de les riberes,
les muntanyes es desfeien,
queien plàcidament,
s'esmicolaven com
molles de pa;
un cel ennuvolat, de sobte,
ens llançava flocs
de calabruix,
mentre una mà a la
llunyania exclamava un
adéu impertèrrit.

Setembre, el mes que
em recorda què hi
vaig perdre a un amoret
llaurat de neules,
ignorant de les savieses,
presoner de les normes,
incapaç de veure més
enllà de l'establert,
totalment engarjolat.
Pensant- s'hi ser àliga
escarbotava túnels com
ho fan els talps
sota el terregam. 

Excavacions de més
i més ocultacions;
la paüra espentava
a aquell il.lús
a fer-ne negacions
dels voleteigs enlairats.
   


   






Adela Payá i Prats
             🖐