CONFIANÇA..!
Em brollen fulles
a les mans i els teus
ulls en fan de fanals
al fons del meus.
La mar arrossega
el blau amb el què
m'enllumenes i una
blanca gavina xiscla
al dessota d'un cel
de tarongines, on
m'hi veig de cos tenyit
pels petons tatuats.
La solitud, de sobte
s'ha vist acompanyada
per l'home d'aigua,
tan cristal.lí, tan pur
què no goso ni a
manyuclar- lo,
i en sorprén com
m'envesteix amb
el seu cos aigualit,
esquitxant- me
de dalt a baix.
En mirar, no hi era.
Com a Posidònia
oceànica inicio
la dansa del fullam,
empentada pels
corrents marins.
El meu amant
de vitralls, no vol que
hi marxi, ...Arrelada
als substrats ballotejo.
Ell, sempre esmenta
què hi és arran meu,
què mai no he estat
a soles, ...que confiï.
Sí és cert què potser
mai no em desvetllaré.
A hores d'ara habito una
existència monstruosa.
Adela Payá i Prats
🌞
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada