MONSTRES MARINS..!

 

HIPOCAMPO.

Monstre marí amb cos
de cavall i cua de peix.




MONSTRES MARINS..!




Flors d'assutzenes
me'n regalima la mar,
on d'enagos blancs
abillada, em confonc
entre multitud d'onades.

De volants, jaspiats de
turquí, a l'astre Sol
commoc,
em llança dards de petons
i tinc la pell tota emporprada.

Rebro abraçades cristal.lines,
enmig de les aigües, on
m'esllavisso per sobre
de les marronoses algues.
 
Peixos de colors, rellisquen
al damunt del meu cos, 
i els dits de les mans, en són
emplenats d'anells glaucs. 
 
Corones de fullam
embellessin els meus cabells,
quan un dofí atrevit, me'ls
estiregassa de valent.

En obrir els ulls m'hi
trobo a dintre d'una cova
marina, on el meu enamorat
n'és un monstre oceànic.

No sé sí escridassar o
pregar per deixondir- me   
d'aquest mal son.
En mirar- me als vitralls
transparents, lluïa com
una bestiola aquàtica,
déu n'hi do...!
Quin espant..!
En tenia por de mi mateixa.
 
Així què m'he posat a nedar
fins arribar a vora mar,
on tothom en ataüllar- me
n'ha fugit espaordit.
  
Flors de nards m'ofereix
el rierol, la dama blava
obri la boca i en mostra
una renglera de queixals
ben afuats. En sortir- me
de dintre de la riera
la meva aparença n'era
con una mena de salmó
rosat i força gegantí.

Quan retornaré a la meva
forma d'humà. Potser no
la recuperaré jamai...?


Feu- me clatellades a
les galtes, feu sonar els
picarols a cau d'orella.
Vull regressar- hi al 

món real.


 
 
 


Adela Payá i Prats
             🐳