ÉS L'HORA ...!

ÉS L'HORA ...!


Plouen flocalls
de neu al meu cor,
mai no n'hi ha hagut  
ni un bri de pau a
la meva existència.

S'allargassen els
ofidis, mesurant
sí hi tinc cabuda
a dintre d'ells.

Què em voleu menjar?

Càntics al fons
de la Terra per les
veus indefenses,
recobertes les seves
veus, per les
dalmàtiques fosques
i, amenaçants.

On és la compassió
a què obeeix aquesta
descomposició ?

Tremolor a la pell,
plovisqueig de codolells,
bossanyes dissenyades
al voltant del cos;
riallades expel.lides
pels llambrots entreoberts,
dels qui s'hi plauen
en esquitxar salfumant.

Carrers esquerdats
de concavitats aprofundides..
S'obrin pous al dessota
de la gleva,
s'hi mostren les feres
d'escates verdes
i, tothom arrenca a córrer.

Ningú no s'hi pot creure
el què està sotjant,
com tampoc el llarg
esclavatge què arrosseguem
des de fa milers d'anys. 

La Terra ens empeny
a que obrim els ulls
de l'ànima.
Ja n'és el temps de rebutjar
als inventors
de les imatges programades,
als impostors, als jugadors
dels nostres gens.

Hi som cocreadors, amb
les energies sublims;
podem transformar-ho
tot de dalt a baix, 
de dintre a fora,
d'esquerra a dreta
i viceversa.

Siguem autors, i no els
personatges subjugats
d'una obra escrita pels
mamarratxos de la por. 


Amunt, sempre amunt,   
és l'hora de la metamorfosi..!
Hi fem fora als destructors
de la creació...!





  
 Adela Payá i Prats
              🔔