ORENETA EXHAUSTA

 

ORENETA EXHAUSTA

Ofegades plomes

d'oreneta, en rasar
l'aigua tèrbola,
han entapissat
les aigües de vellut. 

A tu t'ofereixo el
meu vol pòstum,
atordit de desconcerts
en caure al rierol.

De plomatge mullat
et xopare les mans,
per a sentir-ne
un batec de més
al teu cor..o ben bé,
fer- te regalimar una
llàgrima perlada des
dels teus ulls.  

Me n'aniré amb el
consol de les teves urpes
acaronant el meu
humil cos. Un adéu
marcit pel palpís dels
teus dits.
 
T'esgarrifaré la teva
platejada pell amb els
meus últims sospireigs,
trossets de la teva
ànima me'ls enduré 
als estatges celestials.

Enutjada pel desamor
en vida, a l'hora del traspàs
et recompondré el teu
cor emmusteït.

T'engalanaré d'espurnes
enamoradisses,
tal vegada, aprenguis
a estimar d'arrels
enarborant- s'hi.
 
Acotxa'm sota la xicranda
de flors violàcies, 
llaura'm un clot a sota- bosc
de l'arbust i, soterra'm.

Avui, per última vegada
n'he pogut olorar- te
a frec del meu broc.

Hi veig éssers alats
acompanyats dels tres
mussols què m'hi vas
prometre fer arribar.

A recer teu, a l'ampit
del finestral, trobaràs
el llibre què junts
hi vam escriure en
un altre espai de temps.

Aleshores, podràs
comprendre d'on et neix
la mancança dels
teus sentiments. Tan sols
has de rellegir- lo
i tanmateix, ho recordaràs.

El meu últim desig
és què honris l'amor
com es mereix, i que
no caminis per la vida
com sí fossis un
trencacors.

S'obrin les comportes,
la tristor s'ha bescanviat
per les lloances;
escolto càntics de
gaubances i, ara me
n'adono què una petita
part de mi s'hi estatga
a dintre teu. 
 
Regala'm una tendrívola
paraula íntima, què tingui
el poder de dignificar- nos
d'aqueixos esclats
amorosits.

 
 


 
  
 
 
 
 Adela Payá i Prats
              🐤