PER A AGDA...!

PER A AGDA...!


Venen novament
les penes, a clenxinar-te'n
les llàgrimes de
més salabror.

A mostrar- te'n els
espills de les sofrences, 
on s'hi pot entrellucar
tot tipus d'atrocitats.

Volen com als bous
omplir-te'n d'estocades,
sospirejar les últimes
alenades.

T'han emmarcat endins
de matinades gebrades
en absència de l'astre Sol:
perla desllumada.

A les nits t'han abrigallat
de llunes safranades,
entapissant de carmesís
la fosca gespa.

Vacil.les i t' enredes
de pensaments eburnis,
et desplaces més enllà
dels ensopiments.

Però tens la força
i el poder per a guarir- te,
el què ja s'hi fa vexador
és el tou del dit, fent pressió

al mateix lloc, una i altra
vegada, de forma continuada.
T'hi estàs enmig dels laberints,
en fas un munt de cercles

i en caure la nit te n'adones
què no has segut capaç
de localitzar cap sortida.
Presonera de les voltes, rumies.
   
Entre un munt de meditacions,
visualitzes els portells,
transmutats en arbres,
i en rodejar- los amb els

teus  braços, de cop i volta,
et sotges en uns altres
Universos, ..Has traspassat
la por, has recuperat els talents.


La teva divinitat s'ha escolat
pels teus teguments, 
pels teus porus, comencis
a escrostonar l'ou de pedrís.

 
Venen les gaubances a fer-te'n
sabedora de què no precisis
dels turments per avançar, perquè
cobegis el do de la transfiguració.
   



 


 
Adela Payá i Prats
             🌻