I, SÍ EL TEU COR DESCLOU ELS ULLS?

Añadir título

 

I, SÍ EL TEU COR
DESCLOU ELS ULLS? 

I, sí un jorn qualsevol
te n'adonés què hi vas
anar errat..?

Què t'hi vas obcecar en
disfressar l'amor amb
pellingots mal cosits?

Què aquelles petites
coses nostres, les vas
ensutzeir, pel gust de
clissar- les ben brutes, 
i tanmateix, marxar
de disculpes ben sobrat.?

Aleshores:

Seguiries trepitjant pel
teu caminoi, com sí res
no n'hagués succeït,
o continuaries allunyant- me
de més i més oblits?

" Llueixo tan ombrívola
com les nits mancades
d'estels". 


El record de quatre mans
junyides, dibuixant aucells
en llibertat, em té l'ànima
robada;
els teus ulls suplicaven
enllaçar- se'n als meus,
ens oferien un cel
ornat de flors, on els estels
hi ballaven amb les dolces
poncelles.
 

I, sí un jorn qualsevol
te n'adonés de quant què
ens vas voler a tots dos
plegats...?
 
Seguiries fent veure a
tothom i a tu mateix, 
què tot hi va ser fruit d'una
al.lucinació, d'un mal son..?

O tal vegada ronronejaries
a les nits, al damunt de les
teulades, amb anhels de
poder rebre com resposta
una barcarola semblant
als miols aigualits.


Tan abrupta fou aqueixa
ruptura, què a hores d'ara,
no puc ni tan sols entreobrir
els portells; semblen fets 
de rocam, ...Tan estrepitós
n'és el fet d'espentar-los.


En expandir la teva fossa 
del cor, trasbalsada de
sentiments, en series
capaç d'apropar- te
a recer de la meva ànima,
i expressar- me
un lleu sospir, tot i que, fou
per uns breus segons? 
 
O ja n'has decidit soterrar-nos
en vida, malgrat les paraules
tendrívoles, els llibres,
i tot allò què ens vàrem
declarar durant tantes
i tantes matinades.   
 

Tot hi va ser un relluc
bord del teu esperit
recalcitrant, que hui per hi,
s'hi resisteix a vagabundejar
per les veredes,
fullejades d'encanteris..?

Adela Payá i Prats

             🌻