D'HOME, ABILLADA..!

 

        Pintura: Emerico Imre Tóth.

                           (1985)




D'HOME, ABILLADA..!




Tenies por de les
foguerades amorosides,
de com ens hauríem
estimat de tot cor,
de com haguéssim pogut
transmutar els teus dits
per baquetes de xilòfon,
de com dels teus cabells
arrissats, haguessin
rebrostat capolls porpres.

N'estaves esporuguit
del calfred que s'hi va
instaurar al teu cos,
quan dels nostres palmells
en contacte,
emergien centelleigs
què tot ho espurnejaven.

Senties pànic per flairar
l'amor de veritat.
Et semblava un rosari
de perles, del qual mai
no t'hi podries escapolir.

T'observaves rodolant
al voltant d'un cercle
inacabable, amb ulls
inflamats d'un blanc
refulgent.

Sense que t'adonessis
un jorn inesperat
m'hagués disfressat
d'home ben vestit,
elegantment ataviat
i amb nierol de serps
de coloraines.

Fugísser dels abismes,
acceptaves amb gust
nedar a sobre dels
onatges blanquívols,
però capbussar- te
a observar els esculls
de coral n'era massa
imprudent.

T'hagués complagut
sí et sadollava veure'm
guarnida de cavaller,
amb barret de copa
i, bastó de noble fusta.




Adela Payá i Prats
              🎩