POTSER, NO LA VEUS..?

 

Felice Casorati
(1883-1963)

POTSER, NO LA VEUS..?

Potser, no la veus..?

Al teu costat, vagabundeja
oferint- te una copa de vi
de dintre de la qual
n'ha tret dues arracades.

Ara mateix, te n'ha fet
dos forats als lòbuls de
les orelles i, mira't a l'espill,
dues anelles d'or llueixis
molt elegantment.

Potser, no la veus..?

T'acaba d'agafar de la mà
i recolza el seu cap
a sobre del teu muscle
dret....No te n'adones...?

Et parla molt suaument
a les oïdes, i tu, somrius,
no puc escoltar el que
et murmura però sembleu
molt feliços.

Com és què hi vas
interposar muntanyes
de gelabror entre els dos,
sí l'amor us va escollir
entre molts.

Potser, no la veus..?

Ella no et va trair mai.
Des que hi vas marxar
com si res no hagués
passat, ella, amb la
seva imaginació
et duu a les seves serralades
i et mostra la beutat
de cada ésser viu.

Encara no pot creure
què el que va viure
amb tu, fos una gran
engalipada, perquè
ella creía en tu.

Però malauradament
n'hi ha ànimes que no
n'estan en disposició
d'estimar, juguen a fer
el paper d'amorosits,
palpitant de cors corcats.

Potser, no la veus..?

Te n'ha fet un petó i
s'ha acomiadat de tu
amb llàgrimes de
profunditat. La vas
enganyar de ple
i, encara així, et perdona
la teva crueltat.





Adela Payá i Prats
            💔