PRINCIPI I FINAL..!

 

PRINCIPI I FINAL..!





El cel ens va rebre
un mes d'estiu
al bell mig d'una
pluja perlada,
amb aldarulls de
sonalles, retrunyint
de ben lluny.

Els nostres petons
s'hi feren amics dels
avets i, dels estels,
de les rogenques
llambordes d'un
passeig i, d'un cúmul
de muntanyes.

Passejàvem gairebé
a soles, doncs la gent
s'enfugia dels degoteigs
cèlics.

Ens van batejar
com els escollits,
per a trencar els
nostres lligams,
els nostres anells,
les nostres promeses.

Ens delectaríem per
tenir- ne cura d'un amor
distant, espaciat per
moltes fanegues
de terra,
per rierols curulls
d'ocells dispars,
però per
una mateixa
mar: La Mediterrània.

Les paraules abillades
d'esponerosa nit,
s'hi varen quedar
col.lapsades durant
moltes estacions.

De satèl.lits penombrats
resten paralitzades
en firmaments desconeguts,
no albirats per ningú,
doncs, enllà, només
poden anar-hi els
no creats.

Els desacords esclatarien
com terratrèmols;
a la Terra li n'ocasionarien
esquerdes inguaribles,
de les quals, hui per hui,
en fan rebrolls arracades
de violetes.

Un amor de dol complaent
exposa a la llum les
ferides porpres, d'algú que
cruelment, s'hi va capficar
per omplir- se'n les soles
de les sabates amb pètals
rubescents.





Adela Payá i Prats
            🌺