TACAT DE BLANC..!
Flocalls de neu:
àngelets de cristall
que del cel cauen
agafats de les mans.
A la Terra mullen
d'aigua nívia,
exploren el cor de
Gaia amb mansoia
pulcritud.
Pètals de roses
blanquívoles,
entapissen la molsa
de carabruna amb
velluts esclarits.
D'enagos, abillada,
m'he atrevit a llançar
un immens borralló
a sobre de la cova.
En arribar enllà, tot
ha restat cobert de
albí, fins i tot el seu
hoste.
Ell, folrat d'abrigalls
lletosos, no sap com
despullar- se'n dels
rostolls esbarriats.
Flocalls de neu:
sospireigs de l'empiri,
recança amagadissa
per escodrinyar cadascun
dels éssers humans.
Per cada bri del polsim
canós, rebrosten les
anomenades flors de
neu: Edelweiss.
La teva llar d'aspecte
Alpí, n'és ara un roquerar
de catifes eixalbades.
Flocalls de neu:
petons límpids que
arrosseguin l'estalzim
dels esperits parasitats.
Allliberat, l'hoste,
de les grisenques
fumaroles,
no sap com pot ser
això de palpitar amb
cor nevisquejat.
Adela Payá i Prats
💎
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada