DE LA TERRA AL CEL

 

DE LA TERRA AL CEL




Avui, canto a la
glauca saba dels
arbres,
com empastifo el
meu cos amb els
pigments verdosencs.

Enyorança del verd,
dels nítids cels,
de les altives muntanyes.
dels vincles amorosits.

D'aquell hort que s'hi
va quedar aguaitant
les nostres mans a
l'uníson,
fent- li esvorancs
a la gleva,
per tal d'abrigallar
les llavoretes.

Avui, hi sóc un devessall
d'aigua de pluja
anegant les nostres terres;
el crit desesperat al
davant dels ninots de cera,
la mà tendra que aporreja
una munió de portalades;
una cançó entonada amb
veu rogallosa.

Parlotejo amb el Sol,
li agraeixo la seva llum,
la seva companyia,
el omplir- nos a tots de
vida...
Li demano que
desfaci temptatives per
part dels arrogants en
voler interposar entre
ell i la Terra, obstacles
d'obscuritat.

Avui, sento amb més
intensitat que mai
la coïssor als canells
i als turmells,
aquest arrossegar- se'n
per les rajoles com
si fóssim serps reptant.

Absurdes les imploracions,
els precs,
l'acció d'anar encenent
espelmes a canvi de monedas,
el creure en històries
mig inventades, el continuar
les petges de qualsevol
altre, ...Cadascú en tenim
el nostre viaró ben particular.

Avui, segueixo el rastre
de les obagues ploricones,
em despullo de les vestimentas
i m'arrauleixo a dintre del
tronc d'una auleda, em dissolc
en el líquid gerd i, retorno
als meus orígens, enllà
m'esperen amb seient
de tarquim i, llepolies d'atzur.

Per la fullaraca m'envolaré
on amb carrosses d'estels
solcaré els espais siderales;
als qui fan com que res no
en saben, els explicaré les
atrocitats per les quals els
humans, hi som la diversió 
d'uns eixelebrats.






Adela Payá i Prats
              🌳