BARRABASSADES...!

 

BARRABASSADES...!






Una vesprada d'hivern
amb oreigs invasors,
en fa esclafits de
ventanals i cops de porta.
Les teules cauen com
si res no estigués passant.


Els llums, de sobte,
s'engegen a la sala
d'estar,
colors moradencs
travessen l'estança.

La solitud pinzellada
de centelleigs,
no pot avenir-se'n amb
els espectacles dissenyats
pels fantotxes.

Els cels novament ens
assenyala a una lluna butllofa
complaguda de les seves
malifetes.
Balla que balla,
al mateix temps que ens
llança bombolles de sabó,
enrogides.

Les esperances jauen
adormides en calzes de
submissió,
els humans reblerts de
temences..

Riallades dels cabdills
en manipular els gens.
Invenció de noves malalties
per tal de minvar la
població.

No hi som víctimes,
més bé, bestioles
d'experimentació, on
alguns fora d'aquest
planeta, s'han cregut
amb el dret d'extirpar- ne
vides humanes i de
nodrir- se'n de piruletes
de maduixes.

Contraris a la llei de
l'amor, arrenquin éssers
vius de la Terra,
estiregassen les seves
arrels amb força
desmesurada.

Autobatejats amb noms
de déus, pensin que
poden posar en acció
cadascuna de les seves
bretolades.

Amb sofisticats apareils
dirigeixen els elements
naturales, programen
catàstrofes al seu antull.

I, malgrat tot això,
culpabilitzen
als humans pel fet
d'existir-hi. Se'ls pot
acabar el seu comerç
amb el nostre esclavatge

Una vesprada d'hivern
amb oreigs invasors;
algú sense permís
hi juga amb els llums
a dintre del meu sojorn.

Ni intimitat no podem
assolir- ne,
s'hi fiquen per tot arreu.
Aquest abús en tots
els sentits, em pregunto
d'on els rebrosta?

Farta, farteta, em menjo
un fartó, mullat d'orxata
ben refredada.

A l'hivern m'abelleixen
coses ben gelades.
La gola, la vull sentir
com un iceberg,
la panxa aprofundida
per fletxes ben glaçades;
l'esperit emplomallat.

Quan recuperi els meus
dons, no n'hi haurà cap
obstacle que m'impedeixi
combatre als exterminadors
de vides humanes a la
Terra...

Miserere, miserere
on raus?
Vergonya n'hauria
de donar- te,
engolir- te'n éssers vius,
com atrevir- te a mutilar
als nostres animals.

Marxeu d'on no us
correspon estar-vos,
ja haveu gaudit massa
temps de les vostres
trapelleries..Marxeu..!





Adela Payá i Prats
            🤺