IGNORÀNCIES..!

 

Pintura: Richard Burlet
                 (1957)
               



IGNORÀNCIES..!

Avui, els apostrofats
silencis
en faran encendre
a dintre meu
records del passat,
guspires de foguerades,
que ara hi són cendres
a dintre dels nostres
cossos, desenllaçats.

No vam mirar
pel nostre bé cap dels dos,
no s'hi vam
compadir del què
sentíem i, de tots
els somnis, ningú no en
cllissaria esclats d'estels.

La terra s'ha replegat
sobre sí mateixa
on un llunyà turó
recobert de glauca
gespa, em pica l'ullet.

Abandons i més abandons,
tothom en fa de comiats
mentre als meus ulls
amenacen torrentades.

L'amor trobat i perdut,
l'amor: graonades que
apugen al cel i que de
sobte, davallen pels averns.

L'amor immarcesible,..?

Mancat de la seva essència
espiritual,
fingit de tantes maneres,
interpretat segons l'acte
a desenvolupar,
transformat en un peix
que es mossega la cua.

A penes, prosseguim
pels senderols màgics,
quan tots els dies
calciguem els centelleigs
amorosits.

Me n'aniré sense haver
conegut l'amor de veritat;
a qui em pregunti, no podré
donar- li'n respostes brillants.

Un ball a la terra amb
esclops de fusta,
amb capell d'espart i,
manyoples de cotó,
un vestit pinzellat de
flors que amb l'esdevenir
del temps, s'esmorraran
ben marcides, contra
el tarquim.

Un anar fent giragonses
de seguit i, preguntar- te
per què l'amor s'hi va
escanyar...?
Quina cosa estranya el
va empastifar de tantes
taques inesborrables.

Potser, eixe sentiment fos
de tot, menys el que anomenem
AMOR en lletres majúscules.






Adela Payá i Prats
             💜