OLGA XIRINACS

 

OLGA XIRINACS
       (1936)



<PRENEU LES ROSES>

“Preneu les roses, ara que encara hi sou a temps”,
això ens aconsella la dona vestida de setí sobre coixins de seda i voltada de roses.

En contrast, la meditació de la noia bizantina ens entristiria si no fos per la petita rosa que porta a la diadema: un botó de pitiminí, potser, que alegra el moment i el gest.

El dia s’inclinà amb un plor de llum
per contemplar el teu cos entre les roses:
vellut sobre vellut, creixia el gust
d’aquella sang encara no vessada.

S’apuntalava l’aire en el silenci
navegat pel desig que arriba a port.

Les flors collides al matí rendien
altives llances vegetals; vetllaven
incendis màgics en la soledat
de les blanques parets de la cambra.

Escric paraules que no vull que morin,
nascudes d’una terra sense nom.

Les dic a poc a poc, a mitja veu,
en el repòs del temps que ens va vencent.

Dins dels llavis encesos de juny
hi ha un poema que et besa lentament.


Olga Xirinacs


“Meditació per una nit de juny”.
Del llibre “Llavis que dansen”,
Premi Carles Riba.