GUARNIDA DE FLOR

 

GUARNIDA DE FLOR





Fugiré lluny d'ací,
m'esgarriaré  per tots
els viaranys,
m'enlairaré per cadascun
dels firmaments,
em capbussaré
a dintre de totes les aïgues,
i, potser un dia qualsevol,
li trobi el sentit a tantes
incongruències.

Gambejar durant un any
sencer amb les boques
cobertes de draps,
per a complaure a uns botxins
els quals, inventen paranoies,
com abans els farsaires
autoproclamant-se com a
déus, exigien sacrificis
humans, n'és un atemptat
contra tots nosaltres.

Caminois emplenats de
desesperances,
amb la por emprada
com armament detonador
dels òbits.

Els humans de la Terra
sacsejats com daus
a dintre dels gobelets,
sense opció per a poder
decidir- ne el destí de les
seves existències.  

Fugiré lluny d'ací,
demanaré respostes
a tanta negligència
esdevinguda,
on ara mateix, ens trobem
a sobre d'espills engrossits,
que ens exposen a unes
<Moires> retocant- se
de sovint, amb verrugues
sintètiques,
emplenades de gusarapes.

Éssers misereres que
s'atreveixen, no obstant, a
ridiculitzar-nos,
obligant- nos no sols a
cobrir- nos boca i nassos,
sinó que fruirien també
en que amaguessin tot
el rostre o ben bé cadascuna
de les nostres parts
biològiques...

Tanta deshumanització,
on ens endurà, quan alguns
humans gosen d'humiliar
als seus propis germans,
alliçonats a ulls clucs, pels
destructors de vida.

Demà em disfressaré de
flor, entraré a totes les
botigues, una rere l'altra;
no podrán ataüllar cap
rastre del meu cos i en
voler preguntar- me'n els
instauradors de les temences
quin es el meu nom, els
respondré amb veu dolça:
em diuen : Xicranda
(Jacaranda mimosifolia)






Adela Payá i Prats
             🥀