HI TROBO A FALTAR LES TEVES MANS..!

 

Cueva de las Manos
Santa Cruz ( Argentina)





HI TROBO A FALTAR LES
TEVES MANS..!

M'hagués quedat
amb les teves mans
tota una vida.

A recer d'elles, els
sons dels silencis,
s'haguessin bescanviat
per solfejades baladreres.

Llàstima no haver- ne
tatuat les empremtes
dels teus atuells
per les murades de
la casa.

Potser en esguardar- les
me n'hagués adonat
del teu acompanyament,
del murmuri dels teus
balbuceigs.

Quantes vegades a la
matinada passaría pel
seu costat i les estrenyeria.

Parlaria amb elles
d'un munt de coses,
les ensenyaria a cantar
i, a declamar-ne un garbuix
de poemes.

Segons l'estat d'ànim
les acoloraria amb pigments
adequats al jorn i, a l'estació
de l'any.

Algunes samarretes
endurien estampades
les teves urpes,
i, així podría mostrarte'n
cadascun dels paisatges.

Mai no gaudiria d'eixe
sentiment que de vegades
t'estreteix la gargamella
com si anessis a ofegar- te;
com tampoc arrauliria
arrapades de gats a dintre
de la meva panxa.

M'hagués quedat
amb les teves mans
tota una vida.

Una aquarel.la ben maca
hagués pinzellat de
cromacitats assuaujades;
un arbre jamais contemplat
en seria l'expressió
autèntica del que embolcallo
a dintre del meu cor.

Aquest preciós arbust
fulgiria de fulles amb la
forma dels teus dits;
les flors, amagarien molt
al fons, els llambreigs dels
teus ulls i, en comptes
d'encendre el llum de la
tauleta de nit,
aquest bell quadre en faria
la tasca de lluerna.

Sí almenys pogués
prémer per última vegada
les teves mans,
et dirien tantes coses
sense necessitat d'emprar
les paraules, què els llavis
s'arrupirien per sempre.





Adela Payá i Prats
             🌳